El cap als núvols

Agost. I tot el que l’agost ens evoca. Vacances: després d’un estiu de frenètic treball a la fàbrica. Calor, molta calor a la feina. No hi ha aires condicionats, no…suor per acabar la feina ben feta, enviar al client i baixar la persiana.

 I després uns dies per desconnectar. No anar enlloc. Quedar-se quieta per assumir que tinc el control del temps i de les situacions…

 Mirar al voltant: sembla que s’han de fregar les persianes. Ara tindré temps de posar ordre els calaixos. Potser s’ha de donar una mà de pintura a la cuina…

 Entrar a la cuina i preparar amanides immenses amb aquests tomàquets collits de l’hort, i cremes d’aquestos carbassons, i escalivar verdures, i fer una taula llarga per sopar de pa amb tomàquet…

 No trobem dies al calendari per retrobar-nos amb la família i els amics tots junts. Un ja se’n ha anat de vacances, l’altra encara hi és, i l’altra ho farà la setmana que ve. El sopar de vacances l’haurem de fer a destemps, potser al setembre. No coincidim.

Quasi no poso la televisió. No hi ha res interessant: repetició de programes que em transporten a deu o quinze anys enrere. Documentals soporífers, pel·lícules antigues per qui no té res a fer, només descansar. Em dedico una estona a mirar altres canals no-habituals. Entenc el concepte de tele escombraries. Gaudeixo de les cerimònies olímpiques. 20 anys de Barcelona-92, jo vaig ser voluntària.

Em dedico a gaudir dels petits detalls que em dona la vida: seure i llegir a la fresca del jardí. Olorar els tomàquets. Passejar i aturar-me a parlar amb els vianants. Entendre que fer vacances és canviar de ritme. Visitar la família.

Interpretar les notícies econòmiques: estem malament, pitjor del que ens pensem, diuen. N’hi ha que aporten dades i anècdotes. Que si ens enganyen, que si ens han portat a la ruïna, que si anirem a pitjor. Serem més pobres. Jo veig com molts autònoms no paguen l’Iva, defrauden i alhora critiquen. Que aquest país està ple de grans defraudadors ( i jo afegeixo que també de petits). Que no hi ha bons gestors al capdavant, que la justícia és lenta, que no donen marge als emprenedors, que ens volen uniformar. Es volen carregar els pilars de la societat: sanitat i educació en benefici de la seguretat i els especuladors. Que tornem cinquanta anys enrere en drets.

Mentrestant la calor ens ofega dins les cases, els carrers son buits, de dia no hi ha circulació. Als vespres les finestres s’obren al carrer: necessitem aire fresc, notícies noves, el caliu de les converses, passejar, aprofitar l’agost, obrir-nos a noves expectatives: renovar-nos.

Bé: res de nou. Seguim en la lluita.

Tweet