El meu professor de francès ( Il est trop tard, de George Moustaki)
El vaig conèixer quan estudiava COU a l’Institut. Era un home de mitja edat, campetxà, i físicament normal. Però era un mestre amb vocació i molt bon comunicador.
Recordo totes aquelles tardes, en les que intentava transportar-nos per la geografia de França, explicava anècdotes, i ens recreava en ambients que encara ara identifico. Era com si ens submergís en una pel.lícula, ell descrivia el decorat, i lentament amb paraules, anava posant la acció. Evidentment parlava en francès, poc a poc, perquè el puguéssim seguir, i amb frases curtes i vocabulari corrent. Es volia fer entendre, ens volia transmetre les sensacions d’aquest pais meravellós.
Amb ell he assistit a la verema a la Champagne, a les coves del formatge de Roquefort, he sentit l’olor dels camps de lavanda de la Provence i m’he banyat a les platges fredes i fondes de l’Atlàntic.
He tingut professors amb els quals he aprés més gramàtica, més vocabulari, i millor accent, reconec que he tingut molt bons professors de francès, però aquell era el meu preferit. Potser perquè em va transmetre bones vibracions sobre el país.
M’agrada parlar francès, i m’esforço a fer-ho amb bon accent, tot i que no tinc gaires ocasions per a fer-ho. Aquesta setmana he estat a Paris, i com cada vegada que vaig a França, me’n recordo d’ell, de la seva veu melodiosa, com si posés lletra a les imatges, i retalls d’història als edificis. Coms si descrivís la manera de ser dels habitants de cada regió, com una consequència a la seva feina, o als seus dirigents. Es com si m’acompanyés en el meu viatge.
No recordo el seu nom, ni la seva cara, perquè en aquella hora de classe jo era virtualment a la França de la que tant bé ens parlava, però no oblidaré mai el seu tarannà. Per aquest motiu, trobo aquest pais tant interessant, amb tant de glamour, i la seva gent tant encantadora. Sensacions importants gràcies al meu professor de francès. Gràcies.
Amb aquest vídeo, recordo la pronunciació i sobretot els records d’aquesta mítica cançò del meu ídol de joventut, en Moustaki, per a qui no passa el temps…
[@more@]
