Els tresors de la Côte Vermeille
Aquest cap de setmana hem estat a Cotlliure, en plena Costa Vermella. Han estat uns dies de tranquilitat i de relax.Ha fet bon temps i hem gaudit sobretot del sol, de la sorra de la platja i de les caminades per tots els camins de ronda de la costa.
Hem practicat poc francès, perquè allà està de moda parlar català. A part de que hi van molts turistes catalans, també hi van molts catalans a viure-hi, o son ells els que venen a Catalunya de turistes. Però està de moda promocionar el Pays Catalan.
El paisatge m’ha permés fer bones fotos digitals i em serviran de pantalla pel ordinador. Hem tastat les anxoves del pais, i el vi de Banyuls i de Cotlliure. També ens hem dedicat a fer turisme: el museu d’Art Modern, la estació de trens, el moulin à vent, unes caveaux de vins i especialment el Chatêau Royal.
Allà hi havia una exposició temporal dedicada als artistes que havien pintat el poble de Cotlliure.Henry Matisse, a la seva època fauvista hi tenia casa i tenia bona relació amb un altre pintor en André Derain.
Ambdos van imprimir les emocions que els produia el paisatge de terra i mar sobre les teles. I parlo de emocions perquè els traços son gruixuts i de tots els colors, més el negre que equilibra el conjunt. Res a veure amb la realitat de una imatge fotogràfica, però més directa al sentiments. És com veure la vida de una altra manera, i intentar comunicar alguna cosa amb la pintura. Potser una interpretació del seu estat d’ànim, de la seva filosofia de la vida, o simplement de la alegria de viure. Penso que el sol del mediterrà els devia seduir més que les boires de Paris.
Cotlliure està agermanada amb Sòria. Machado és enterrat al cementiri del poble. Encara que Machado era sevillà, a Sòria hi va treballar de professor de francès. Pensava jo que sent republicà s’hi havia refugiat per viure-hi atret per la bellesa de l’indret. La verdadera història és que fugint de l’Espanya del 39, va arribar a Cotlliure malalt dels pulmons, i només hi va viure vint dies, fins que la malaltia se’l va endur.
De tant en tant va bé recordar una mica la història, alegrar la vista amb bells paisatges i alimentar la sensibilitat amb retalls d’art. Un cap de setmana aprofitat!
[@more@]
