El cap als núvols

M’he trobat sovint en simples discussions de cafè, amb amics, coneguts, família, veïns, que es converteixen en autèntiques lluites de poder. Jo sempre he cregut que cal expressar el què un pensa, com a manera de comunicació, no per imposar res, ni per convèncer ningú. Però no és això el que fan algunes persones que conec.

Penso que abans de començar una discussió s’haurien de sentar unes bases, o tothom les hauria de suposar.

1.- Cal parlar amb un tó de veu normal, no massa agut, amb espais de silenci, amb serenitat per exposar la teva opinió.

2.- Tothom ha d’escoltar en silenci el que diu l’altre, sense interrompre

3.- S’ha de saber del què es parla, sinó millor callar. S’ha de debatir amb idees noves, o simplement afegint dades que complementin la nostra posició

4.- No es pot repetir continuament el mateix, si ja s’ha expressat un cop

5.- Cal tenir una mica de idea del què és la llei, el dret natural, la pròpia ètica, el dret del costum i dels costums dels altres

6.- Si ens perjudica alguna llei, costum o idea cal expresar-ho serenament, no amb indignació doncs els contertulians sovint no hi poden fer res

7.- S’ha de deixar parlar tothom, no es pot monopolitzar la conversa

8.- S’ha de considerar que la discussió no serà trascendental, i per tant ningú està en contra nostra

9.- Les discussions sempre son per aprendre altres punts de vista tan vàlids com el nostre

10.- No et pots aferrar a una idea, sabent que la seva aplicació pot perjudicar a molta gent.

11.- Cal ser tolerant amb les idees dels altres

12.- Cal ser intolerant amb la mala educació, i amb la intolerància.

Una discussió pot ser molt edificant. A mi m’agrada discutir si es donen aquestes condicions anteriors. Conenc gent que els senta bé fisicament discutir. Penso que podríen tenir la pressió baixa, i que amb l’esverament els puja i es senten millor. Jo mateixa, en una discussió tinc tendència a defensar les raons dels qui no hi son. Penso que algú ho ha de fer, per no ser tant tendenciosos i equilibrar les sentències. Això per comptes de valorar-se’m com una virtut, tot al contrari, se’m compta com si estigués en contra de tots els presents.

[@more@]

Tweet