Sudoku i llògica
"Es diu que el primer pas per qualsevol addicte és admetre que ho és. Així que endavant: em dic Carol Vorderman i sóc addicta al sudoku…".Em surpèn que aquesta confessió la faci una presentadora del Chanel 4 de Gran Bretanya, perquè sinó la faria jo mateixa.
M’he comprat el seu llibre per perfeccionar la meva tècnica, doncs jo també en sóc addicta des de l’estiu. Ja n’he solucionat més d’un centenar, estic en el nivell intermig i ho he fet amb un sistema propi. Curiosament coincideix amb el que fa servir la Carol, que es confessa aficionada des de l’agost del 2005. Però ella n’ha tret el profit d’escriure el llibre, condicionada per la seva rellevància mediàtica.
El sudoku és un passatemps com els mots encreuats, en el qual no cal saber cap idioma, ni tenir nivell cultural. Només es requereix llògica i mètode. S’ha posat de moda al Japó, on els mots encreuats no son possibles a causa de la complexitat de l’idioma.
Suuji wa dokushin ni kagiru és el nom en japonés, que traduit vol dir "su" número i "doku" sol.
El sistema és fàcil d’entendre: només un numero per fila, per columna i per cuadrícula, i només hi ha una solució.
Curiosament, les arrels del joc venen del segle XVIII, els "Cuadrats llatins", inventats pel matemàtic suís Leonhard Euler.
És una satisfacció buscar el sistema de resoldre’ls, i veure que quadren. Ara ja estic buscant la rapidesa, i passo uns sis minuts en els fàcils.
Cada dia trobo un moment o altre per enganxar-m’hi, a l’hora del cafè, o en la sala d’espera de qualsevol professional. Inclús m’he apuntat en una pàgina web, sudokucombat.com, en la que pots lluitar contra tu mateixa, contra el temps, o contra d’altres sudokistes de tot el món. És molt apassionant.
Penso, en la meva defensa, que és un exercici saludable: millora la concentració mental, exercita la memòria i ajuda a donar unes bases llògiques a problemes concrets de la vida real.
I en la vida professional proporciona bases metòdiques i de protocols.
De totes les branques de la filosofía ( ètica, política, economía, dialéctica, sociologia… ) la llògica és la meva preferida, la més concreta, la que treballa amb métodes exactes, la més fàcil d’entendre, d’acceptar i de comprovar.
Recordo ara una pel.lícula antiga " La maraton de la Sra Mann", en la que una mestra d’institut de mitjana edat, mare de família, es preparava per còrrer una marató; al preguntar-l’hi perquè s’hi esforçava tant, ella contesta que si era capaç d’acabar la carrera es veia capaç d’empendre qualsevol cosa que es proposés a la vida. Un exercici de voluntat i de constància.
De totes maneres, això és una moda, com al seu dia ho van ser els problemes de lògica dels diaris ( als quals també em vaig afeccionar). Penso deixar-ho quan domini la tècnica dels sudokus superdifícils.
Potser també llavors trobaré l’entrellat de com resoldre amb llògica els problemes complexes de la quotidianitat.
[@more@]
26 octubre 2006 @ 19:18
hola Angelina. Avui per quasalitat he vist que havies deixat un comentari al meu blog. Gràcies per visitar-lo. Ja veus que no tinc gaire temps per escriure, però m’agrda contestar a qui m’escriu. He anat cap a la teva pàgina perqué encara no m’hi he posat a fer enllaços i coses d’aquestes. Prometo mirar-me-la amb més calma.
Avui veig que parles sobre els sudokus. Jo no en faig. En canvi familiars meus, molt joves, els fan com si res. Ès una passada. N’hi ha uns de musicals on no pots repetir les notes. Jo els trobo difícils, però no n’he fet gaires.
Fins aviat
UMa
5 novembre 2006 @ 21:03
De vegades també he fet sudokus i tinc una sensació al respecte. A veure si me la confirmes. Crec que es fan servir dos tipus de raonament. Primer es comença per un raonament visual. Imàginàriament s’ombregen totes les zones on no pot anar determinat número i si només queda una casella il·luminada, és la correcta. Quan s’ha esgotat el marge d’aquesta tècnica es passa al raonament matemàtic. S’ha de fer servir la lògica pròpiament dita, aquí. La primera part del joc es fa amb la part dreta del cervell,la segona amb la part esquerra. Per això el sudoku és un passatemps tan complet i per això no agrada a moltes persones amb cervells de gran potència lògica però poc intuïtives, crec.