Les set olors d’Istambul
Segons el llibre de l’Alfred Bosch, “Les set aromes del món”, són set les fragàncies primordials segons els antics. I són les seguents: el vinagre, la menta, la flor, el mesc, l’èter, la fetor i la càmfora. Diu que el cafè cura el mal de cap perquè conté les 7 aromes, i fa un recorregut dramatitzat sobre els racons de la terra que han tingut una influència decisiva sobre el comerç del cafè. Els llocs són: Soho, Istanbul, Aràbia, Abissínia, Negreria, París i Pernambuco.
Aquests son els títols dels capítols del llibre, que no recomano especialment perquè tot i que era per a mi en principi suggerent, a mig llegir el trobo avorrit, lent i incomprensible. No sé si l’acabaré.
Per a mi, el cafè és un estimulant suau però eficaç; penso que hi fa més el ritual i la constància, que la pròpia cafeïna. Per això vaig pendre interés pel llibre, però la veritat, no us enganyaré: el trobo soporífer, exent de l’interés que jo busco en els llibres. Potser és literatura per a experts, que busquen la paraula justa en la frase adequada. Per a mi, la literatura m’ha d’enganxar, m’ha de seduir i m’ha d’ensenyar alguna cosa, encara que sigui de fàcil oblit.
Això em porta a fer una llista dels olors que he descobert aquests dies a Istambul.Tot sigui perque no caiguin en l’oblit dels multiples viatges, i de les constants sensacions i olors que ens envolten a la quotidianitat. Segur que n’hi ha moltíssimes més, però vet aquí les que jo destacaría.
— La olor del Kebab, de les espècies i de tota la cuina turca .
— La olor del vapor i del sabó dels banys turcs ( Hamam: l’ hammamelis, de hammam, la mareselva)
— La olor del mar i del peix platejat ( balik) fet a la planxa a la vora del Bòsfor
— La olor de les estacions, ara a la tardor les castanyes torrades ( ketane)
— La olor del cafè de Mocca, espès, fort, i molt calent
— La olor del té turc amb el seu ritual. Pels turistes, l’aromàtic i suau apple tea
— La olor de la mel i el pistatxo, els fruits secs i la pastisseria turca.
Son sensacions olfatives per a no oblidar les emocions que em van provocar-i que em provoquen tots els viatges exòtics ( o el màxim d'exotisme que permet la globalització per a turistes standart)
[@more@]
