Dia de Reis
A la Empresa ens van donar el dia lliure. Al matí em vaig despertar amb la veu del Matí de Catalunya Ràdio, el Ràdio-blog del Víctor Correal, i l'enigmàrius del Màrius Serra.
Em vaig llevar a preparar un cafè llarg i me'n vaig tornar al llit a esmorzar tranquilament mentre el sol entrava per l'habitació. Un cop refeta i ben desperta vaig fullejar la revista MIA que havia comprat la tarda abans, i vaig llegir un article sobre lo important que és tenir un bon ambient al treball.
És agradable tenir festa quan tothom treballa, tens una sensació de permís molt especial que cal aprofitar amb el màxim de sensacions al teu abast.
Vaig conectar l'ordinador per a consultar el correu. Havia enviat moltes felicitacions de Nadal, i només una resposta de la meva amiga Anna. Bravo! Em va alegrar el matí.
A continuació vaig agafar la bossa de la pisina i me'n hi vaig anar. Quaranta pisines donen temps per a alliberar-se de l'estres acumulat durant la setmana a força de braçades; de relaxar-se amb l'aigua tèbia i també de pensar. Vaig decidir què faria pel sopar de Reis per a catorze persones, i de dinar l'endemà a les mateixes catorze.
Una bona dutxa freda, un xampú, crema hidratant pel cos, i a fer cua al Caprabo.
A casa, vaig posar ordre a la nevera, una activitat gratificant, i a fer un dinar normalet per a quatre afamats. Després de dinar, els sudokus del dia, i a començar a fer els preparatius per un sopar informal e imaginatiu pel vespre. Preparació de la taula amb les estovalles provenzals, llantions de reis, sense que manqui detall i a vestir-se per anar a esperar la cavalcada.
Saludar familiarment els tres Reis d'Orient, escoltar els seus discursos per a grans i menuts, i deixar-se envoltar per la màgia de la nit.Les llums, els nens, la música, els caramels, els camions amb paquets, les mirades dels més inocents, els elegants patges i sobretot la il.lusió de grans i petits.
La nit és jove i cal sopar els montaditos preparats que tant bé entren pels ulls, un bon vi pels autèntics Reis de la casa, i fruita pels nens. I la llarga espera de la nit: goitar pel balcó, espiar els carrers i la perseverància d'esperar els paquets ja quasi entrada la matinada.
Una nit d'autèntica màgia després d'un dia d'il.lusions. I a l'acabament de la nit se'ns en van les Festes. Espero que a cada casa hi hagi caigut un llantió de màgia, i un grapat de regals. I sinó és així, ara queden dies i nits tranquiles on posar ordre a les nostres vides, formular nous propòsits, i perquè no, regalar-nos aquell caprici que sempre hem tingut al cap. Perquè no?
Doncs ànims i Molta sort.
[@more@]
