Transgredir (algunes) normes
Circular per un rotonda embussada per les quatre entrades, amb cues a cada un dels dos carrils requereix tenir una cultura de rotonda Els automobilistes hem de complir les normes per una circulació fluida. Sempre n’hi ha d’espavilats que adelanten pel carril de la esquerra per acabar girant a la sortida de la dreta, passant pel davant de tots els qui han arribat abans a la cua.
Qui es cola amb aquests sistemes és un cara dura. Però he observat recentment que en aquestes rotondes apartades del centre, en polígons industrials, de vianants n’hi passen pocs. Apreten el polsador de pas per vianants per activar el semàfor i poder travessar.Els cotxes al tenir el semàfor en vermell s’han de parar, i continuen parats encara que no es vegi ni un ànima en un kilòmetre. Això a mi em fa riure. El semàfor és vermell, però el vianant ja ha passat, i no hi ha cap mena de perill. Jo decideixo passar.
Amb cautela, i coneixement de causa passo i desafio el semàfor. Em sembla absurd esperar per un simple llum vermell, que l’únic que fa és donar pas a un vianant que ja ha passat. Jo respecto el pas del vianant, encara que passi en groc, o en tot cas, si passés en vermell amb la cua de cotxes parats. Però esperar per esperar no ho faig. Tothom para, i tothom em mira. Em diuen que qualsevol dia un mosso m’ho podria fer pagar amb uns quants punts del carnet. Penso que ha de prevaldre més la lògica, conduir amb precaució, el criteri que no pas la norma.
El mateix penso sobre la pirateria de música i pe.lícules per Internet. Jo tenia un tocadiscos, i la meva pròpia música. Al canviar la tecnologia, ja no trobo agulles pel meu aparell, i tota la meva col.lecció de vinils LP els he hagut de donar per obsolets. Per continuar escoltant el que m’agrada, he hagut de baixar-me’ls per Internet. Jo ja havia pagat els drets d’autor. Quan al cinema fan una peli que m’agradaria veure, però no puc per diverses raons, me la baixo de la xarxa. O això o perdre’m la pel·lícula. Abans anava al vídeo-club.Però ara, una pel·lícula nova triga massa a passar pel vídeo-club. No em considero pirata, només aprofito els recursos al meu abast. Amb aquest sistema he recuperat pel·lícules antigues que sempre havia desitjat.Perquè està mig-prohibit? Jo no faig cap mena de negoci.És com si escoltés la ràdio, o mirés la televisió.
Hi ha normes que s’escapen de la raó, i volen posar ordre on s’hauria de posar seny. Hauria de prevaldre el sentit comú abans que la norma.Siguem creatius i desafiem ( algunes) normatives ridícules.
[@more@]
