La seducció de la veu
Aquesta setmana s’acaba la programació anual de Catalunya Ràdio. Tots els presentadors dels programes s’han anat acomiadant dels oïents fins al setembre.
M’agrada escoltar la ràdio, i reconec que algunes veus em sedueixen més que d’altres.Us diré que començo el dia amb el clàssic “ Bon dia, són les set” de l’Antoni Bassas. I l’escolto fins les 8 que començo a treballar. A la una el Carles Perez i “ La solució”, un programa pràctic, amé i quotidià. A les set el Kilian Cebrià i les notícies de les set. A les nou “ El cafè de la República” amb en Joan Barril . I els caps de setmana “El suplement” amb en Xavier Solà, El nas de Cleòpatra ( amb l’Oriol Junqueres), Connectats, Eduquem les criatures, Els viatgers de la Gran Anaconda i el programa de sardanes.
El primer locutor que em va fascinar va ser en Joan Anton Ramoneda, quan presentava música a la antiga RAC-105. Mai l’he vist, però la seva veu encara ara al Nas de Cleòpatra, és personalíssima. Fa anys preferia escoltar la ràdio, els diumenges a les onze de la nit, que no pas mirar la tele. “Els papers mullats” del Joan Barril i Joan Ollé em tenien el cor pres: per la seva veu, la entonació i la poesia dels escrits que llegien. Durant anys em llevava d’hora el diumenge per escoltar al Jaume Mestres llegir la seva crònica als “Viatgers de la Gran Anaconda” ( llàstima ara el canvi d’horari).
No totes les veus m’agraden, algunes em posen nerviosa, com el Josep Cuní, encara que reconec sigui un gran comunicador i sàpiga mantenir la disciplina de programa.
Crec que les dones, encara que no ho diguem massa, donem gran importància a la veu i la entonació, i algunes veus ens agraden especialment fins a seduir-nos. Si a més els programes d’aquests locutors són interessants, arribem a base de costum, a considerar-los com un més del cercle familiar.Encara que ells no ho sàpiguen, els locutors de ràdio són invitats ben rebuts a casa.
No tindré, penso , ocasió de dir-vos-ho personalment. No tinc costum de trucar per a felicitar-vos. Però, per si de cas, ho faré des d’aquí. Excepte en Víctor Correal, que sí que té per costum mirar blogs, youtubes i xarxes web, la resta de locutors no penso que ho llegeixin…
Gràcies per la vostra feina, que em fa la vida agradable, gràcies per la vostra companyia, per ser educats i bona gent, per saber coses que no sabia i fer-me-les saber…
Sou benvinguts a casa meva.
[@more@]
