Aniversari
Ahir va ser el meu aniversari. Tenia una sèrie de projectes a fer, però a l'hora de la veritat no vaig ser capaç de tirar-los endavant.Aquests dies estic mancada d'energia. Potser serà la calor? Potser és la edat. Perquè els anys, pensen, encara que la societat conspiri a dir el contrari.
Vaig seguir la tradició de celebrar-ho a la feina amb un esmorzar, amb la família amb un dinar, i amb les amigues amb un sopar. Vaig rebre felicitacions, rams de flors i piropos de l'estil: no sembla que hagis fet cinquanta anys! Sembles molt més jove! ( Això vol dir, que amb cinquanta anys una ha de semblar gran)
Per molt que ens esforcem a negar-ho, els anys resten energia, joventut i concentració. Potser que avui estic molt negativa, molt cansada i no tinc la veta d'optimisme que em caracteritza. I això es nota.
El meu fill gran té la meitat de la meva edat, em diu que encara jo estic a mitja vida, i que em queden cinquanta anys més. Les meves amigues coincideixen a dir-me que ja som totes dones madures, i un company de feina diu que a aquesta edat ja som dones invisibles.
En fi, avui és el primer dia del resta de la meva vida, o el començament de la segona meitat de la vida ( essent optimista). Espero que les vacances que ara començo, em restitueixin part de la energia que he perdut.
[@more@]
