Un màster per trencar-se-de-riure!

Filed under: Sense categoria — angelina at 9:22 pm on Dilluns, agost 27, 2007

Fa un any em vaig proposar aprendre a fer sudokus. He tingut constància, va bé per exercitar la ment, i la memòria, igual com ho faria un trencaclosques o uns mots encreuats.

 

Doncs bé, en tot aquest any, he agafat afició, i ara no hi ha sudoku que se’m resisteixi, ara resolc fins i tot els superdifícils dels diaris. I m’he adonat que hi ha moltíssima gent que hi son addictes, està de moda.En tots els diaris i revistes n’hi ha, perquè s’ha de mantenir el vici. Fins ara un sudoku ja m’era familiar, i a la Vanguardia ja hi posaven de tant en tant un samurai, que no és res més que cinc sudokus ( fàcils) sobreposats.

 

Aquest estiu, per vacances  els meus fills, sabent la meva obsessió m’han regalat un llibret amb més super-sudokus, i per acabar-ho d’arrodonir, hi ha variants per no avorrir-se: sol naciente ( no omplir la part central del sudoku, i acabar-lo de resoldre de memòria), un dúo ( dos sudokus sobreposats), un saya ( no resoldre la taula central), ippon ( acabar de resoldre un saya), un futoshiki ( en que els numeros venen donats per operacions matemàtiques de > o <),  un killer ( forma avançada de sudoku en que et donen les sumes de varies caselles indicades) i un kakuro (es donen la suma dels números de la columna o fila indicats, i s’han d’omplir només les caselles blanques). Bé, suposo que cada cop es complica més el passatemps, perquè la gent no s’avorreixi, que és el que passa quan ja domines un joc.

 

He aprés amb un llibre, he seguit les pautes, amb un mètode, com si hagués fet un curset,o millor dit un màster, i així és més fàcil. Conseqüentment en aquest post em  dono a mi mateixa un diploma d’experta en solucionar sudokus nivell super-difícil. Qui m’ho impedeix? Diría: “ Màster en su-do-kus” atorgat a la Angelina, per la seva dedicació i aprofitament en la ressolució de columnes i files combinades de números”.

 

 El que em toca una mica la moral és que el meu pare, un home certament veterà  també els ha aconseguit resoldre sense llibre, només amb intuïció.

 

(Em consolo pensant que ell ja era un mestre fent mots encreuats)

[@more@]www.sudokukombat.com



No Comments »

No comments yet.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Un màster per trencar-se-de-riure

Filed under: Sense categoria — angelina at 9:22 pm on Dilluns, agost 27, 2007

Fa un any em vaig proposar aprendre a fer sudokus. He tingut constància, va bé per exercitar la ment, i la memòria, igual com ho faria un trencaclosques o uns mots encreuats.

 

Doncs bé, en tot aquest any, he agafat afició, i ara no hi ha sudoku que se’m resisteixi, ara resolc fins i tot els superdifícils dels diaris. I m’he adonat que hi ha moltíssima gent que hi son addictes, està de moda.En tots els diaris i revistes n’hi ha, perquè s’ha de mantenir el vici. Fins ara un sudoku ja m’era familiar, i a la Vanguardia ja hi posaven de tant en tant un samurai, que no és res més que cinc sudokus ( fàcils) sobreposats.

 

Aquest estiu, per vacances  els meus fills, sabent la meva obsessió m’han regalat un llibret amb més super-sudokus, i per acabar-ho d’arrodonir, hi ha variants per no avorrir-se: sol naciente ( no omplir la part central del sudoku, i acabar-lo de resoldre de memòria), un dúo ( dos sudokus sobreposats), un ( no resoldre la taula central), sayaippon ( acabar de resoldre un saya), un futoshiki ( en que els numeros venen donats per operacions matemàtiques de > o <),  un killer ( forma avançada de sudoku en que et donen les sumes de varies caselles indicades) i un kakuro (es donen la suma dels números de la columna o fila indicats, i s’han d’omplir només les caselles blanques). Bé, suposo que cada cop es complica més el passatemps, perquè la gent no s’avorreixi, que és el que passa quan ja domines un joc.

 

He aprés amb un llibre, he seguit les pautes, amb un mètode, com si hagués fet un curset,o millor dit un màster, i així és més fàcil. Conseqüentment en aquest post em  dono a mi mateixa un diploma d’experta en solucionar sudokus nivell super-difícil. Qui m’ho impedeix? Diría: “ Màster en su-do-kus” atorgat a la Angelina, per la seva dedicació i aprofitament en la ressolució de columnes i files combinades de números”.

 

 El que em toca una mica la moral és que el meu pare, un home certament veterà  també els ha aconseguit resoldre sense llibre, només amb intuïció.

 

(Em consolo pensant que ell ja era un mestre fent mots encreuats)

[@more@]



No Comments »

No comments yet.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>