Barcelona, París, Nova York
Si en Woody Allen em demanés un títol per una pel.lícula seva, li suggeriria aquest títol. Aquestes són les tres ciutats del món que més m'han fascinat. Aquesta setmana he estat a París en viatge de fira, a veure les primeres visions de la moda per la propera temporada al Parc des Expositions a Villepinte.
Estava llegint un article sobre en Jorge Wagensberg , en la revista de l'avió. Varies frases extretes dels seus llibres, Si la naturaleza es la respuesta, ¿cual era la pregunta? ( 2006), " Lo improbable asombra a todo el mundo, lo cotidiano, solo al genio". Jo havia llegit ( el recomano a estones lliures, no de cop) el seu anterior llibre A más como, menos porqué ( 2002), i penso que aquest senyor sí que és un geni.Un geni de lo quotidià, de la realitat, del que toca de peus a terra, malgrat la seva alta formació en ciències físiques a la UB, que el podríen fer inaccessible a les ments menys teòriques.
L'avió de Vueling va sortir tan aviat que vam haver de llevar-nos a les dues de la matinada: la carretera deserta, l'aeroport també. El comandant Olivier, molt jove, no sabía jo que hi havien pilots tan joves ( va volar , aterrar i arribar a lloc amb una perfecció inusuals)
Un cop a París, vam complir amb la feina de l'estand. Vam portar novetats molt creatives, i ens vam sentir orgullosos del nostre treball estressant de la temporada. Salutacions amb col.legues, clients i proveïdors. I a la tarda, sempre ens queda París.
Era obligat veure les tendències dels grans creadors amb nom al Boulevard Fauburg St Honoré . Vam veure sortir del palau presidencial la comitiva que portava Sarkozy qui sap on, precedit de seguicis, guardaespatlles, policia i sirenes. Vam passar amb cotxe per tots els Champs Elysseés, la place de la Concorde, el Museu d'Orsay, Nôtre Dame, sense aturar-nos per manca de temps.
Vam assaborir un sopar autèntic en un restaurant tradicional a Pigalle, una habitació d'hotel amb sostre inclinat al darrer pis de l'edifici, amb una vista magnífica de París-la-nuit des de les golfes. Un esmorzar amb autèntics croissants servits per gent del país. Una experiència al París més autèntic, que tots recordem de les pel.lícules americanes.
I el detall de moda sorprenent. Vam anar al carrer des Rosiers, el cor de la vanguarda de la moda més emergent. Els joves creadors més agosarats exposen la seva roba a l'Eclairage, al mateix barri on Custo hi té la botiga. Cada any ens sorprèn la tendència.
Aquest any hi havía roba que semblava no solament vella, sinó reciclada . Sabates envellides i cremades, desgastades. Noves, que semblaven portades, aprofitades. Jaquetes arrugades, desigualades com desgastades, rentades de noves, pesades, amb mescla de materials nobles i colors foscos.
Per una banda semblava un homenatge a lo vell, a les antiguitats, a conservar les peces de vestir encara que fossin fetes malbé. Però no ens enganyem, no era més que un miratge per causar-nos sensació per aquelles creacions tan agosarades, que tots volíem adquirir per la seva novetat i valentía.
En fi, aquesta és la tendència més juvenil: aprofiteu lo vell, que és moda. Però lo vell fictici, amb trampa: ha de ser comprat vell de trinca.
Aquest només és un dels detalls que m'he emportat del viatge. Demà presentaré a la empresa l'informe concret de colors, textures i estils. Però demà serà un altre dia.
[@more@]
