L’aroma del cafè
Prenc cafè des de molt jove, i ara el considero un aliment de primera necessitat. És el primer que faig al matí: un cafè llarg, per treure'm la son, i intentar encarar el dia amb convicció.
Per aquesta funció biològica en tinc prou amb un cafè normalet, llarg i sense sucre, de qualsevol marca. Però a casa son més sibarites, i prefereixen una marca a l'altre, i darrerament el compro sense moldre. Continuament fem tastets d'origen. El cafè colombià és el més conegut, però de vegades canviem, per distingir la diferència. A ells els agrada curt, amb crema, intens i amb sucre.
A Nova York si demanes un cafè llarg te'n donen mig litre. Si demanes simplement un cafè short et donen cafè amb llet. Si demanes black coffee et donen un vaset de cafè negre sense gràcia. Per aconseguir un cafè com els d'aqui has de dir un expresso, i has d'assenyalar la llargada: un shot, dos shots…
Un dia d'estiu em va sorprendre al carrer un gran xàfec. Em vaig haver de refugiar en una botiga de cafè, fins que va escampar. Aquella experiència em va donar a conèixer el Jamaica Blue Mountain, el cafè més car i més equilibrat que he pres mai: si posaves els teus sentits alerta, podíes valorar què vol dir equilibri d'acidesa, d'amargor i d'aromes. Quan vull sorprendre algú, el convido a aquest elitista cafè, que és car, però encara és a l'abast de totes les economies.
Però on vull anar a parar és al que em va passar ahir divendres al matí. Vaig haver d'anar a fer-me un anàlisi de sang rutinari. Vaig sortir de casa en dejú, sense el meu necessitat cafè. Mig marejada, pujava les escales de l'hospital i pensava en lo trist de la vida, tot ho veia negre, el futur, la feina, la salut, tot en un sol paquet. Quan baixava, després de la extracció i d'un cafè ( i un donut) a la cafeteria, els meu cap era un altre. Veia el sol brillar, la fresqueta del matí, i pensava que no havia de solucionar tots els problemes en aquell precís moment, que ja ho faria un per un. Ho veia tot diferent i amb confiança.
El secret de le felicitat pot ser un estat bioquímic: pressió normal, estòmac ple. La tristesa pot ser simplement una pressió baixa, o un nivell de glucosa baix. Per a mi,el simple aroma del cafè em posa a tó amb la vida, i em fa encarar el dia amb convicció. És un dels meus petits vicis, un gran plaer, i també una necessitat ( quasi) vital.
[@more@]
