Tradicions, costums i rutines.
Segons el diccionari Arimany de la llengua catalana, es defineix tradició com un conjunt de costums, valors i idees transmeses oralment d'una generació a l'altre. Quotidianament entenem les tradicions que ja han estat transmeses pels nostres avantpassats, que nosaltres seguim i en fem costum. Generalment pensem en les tradicions dels pobles, el folklore, la gastronomia, les festes, i té un abast mundial. Hi ha tradicions a tots els pobles de la terra, solen ser patrimoni de la humanitat, i la gent ens hi interessem moltíssim.
Tot això ho meditava quan dissabte vaig assistir a un concurs de sardanes, de la Unió de colles. Feia molts anys que no hi anava, tot i que jo havia estat al meu poble una activa sardanista. Vaig descobrir però, que en tots aquests anys no m'havia perdut res de nou: tot es continua fent igual com quaranta anys enrere: el galop d'entrada, les sardanes de lluïment, la Cobla, la benvinguda als participants,el nom de les colles, i també el seu abillament.
La música de Cobla m'encanta, la sardana és una dansa alegre , i les ballades són trobades de gent educada, somrient i entusiasta. Als aplecs hi solen anar gent gran, i el jovent que acaba d'aprendre a ballar a la seva escola, i també gent que passa per allà per casualitat. No és actualment una activitat de grans aglomeracions, ni de moda.
Tot això ve al cas, perquè les colles sempre han anat vestides de manera molt tradicional. Els nois encara van amb faixa ( vermella o negra) , com els balladors de principis del segle XX, i les noies no van amb faldilla llarga, com a la mateixa època, sinó amb una faldilla curta emmidonada i airosa dels anys 70. La blusa recorda la moda dels 80, i les espardenyes necessàries per ballar, del segle XIX.
En això pensava quan vaig veure que la colla Maig, de Barcelona, trencava la tradició i les noies anaven amb pantalons pirates negres i samarreta vermella. Molt afavoridor, vaig pensar. Altres colles també apostaven per més modernitat, les noies amb pantalons blau cel, o amb faldilles amb caient per sota el genoll que em van meravellar.
Vaig expressar la meva grata sorpresa a una balladora de la colla que jo coneixía. Em va respondre que amb aquest equipament anaven més còmodes, però que en els concursos principals i importants, també teníen la faldilla airosa i tradicional. Que els jurats apreciaven més harmonia, i que la dansa guanyava amb vistositat, segons els crítics més exigents.
Vaig quedar de pedra, perquè la balladora és molt jove, i em semblava que amb aquells abillaments s'havia de sentir incòmoda.
De fet, al mateix diccionari Arimany, es defineix la paraula rutina com un costum que impulsa afer les coses d'una manera habitual sense la justificació de cap raciocini.
Penso que les tradicions les hem de transmetre, com un patrimoni de tots, però que també les hem de crear, i que una cosa son els balls tradicionals,i altra cosa el folklore propi i actual, que també en tenim. I un exemple ben clar son les sardanes, com a dansa festiva. És magnífic, els dies de festa gran, com als pobles i ciutats mitges, a la plaça els sardanistes es manifesten i anant vestits de carrer fan un goig molt especial.
[@more@]
