La antidieta
Qui no ha hagut mai de fer una dieta? Abans de les dietes en dèiem règims, perquè en general eren per prohibir aliments. Règim per aprimar-se, el més freqüent, pel ronyó o pel fetge.
Quan jo tenia quinze anys, el metge de capçalera li va aconsellar a la meva mare que em posés a règim, per perdre uns quilets, que segons el metge, i per la meva edat, em sobraven. Des d'aquell moment fatídic, vaig agafar una relació problemàtica amb el menjar, que en varis períodes de la meva vida van agreujar el meu excés de pes. Jo llavors feia esport, estudiava, portava una vida molt activa, estava en ple creixement, i a sobre el menjar era el meu enemic. A casa feien un menjar, i per a mi verdura. Els diumenges es menjava rebosteria, i per a mi no n'hi havia. El menjar es revenjava contra mi, jo tenia gana, menjava el que hi havia al plat, i continuava tenint gana.
El positiu de l'història és que des de llavors no he parat de llegir sobre dietètica, sobre diferents estils de dietes, i des del punt de vista de diferents experts. Segons la època, però, hi ha hagut tendències i modes diferents. Les dietes més populars, que pots trobar a qualsevol revista son les d'aprimar, i de les que en som fans moltes dones i joves.
Algunes d'aquestes dietes s'han fet famoses, com la de la clínica Mayo, la del Dr Atkins, la de la dissociació d'aliments, la de comptar calories, la dels Weights Watchers, les dietes de les actrius, la de la pinya, i la de la sopa de ceba.
Jo he vist amb els meus propis ulls, com una amiga meva entrava a urgències desmaiada, i assabentar-me després de que no menjava, de que només bevia sopa de ceba. I he sabut de casos de noies que han entrat en una espiral d'odi al menjar que les han tornat una ombra de la seva pròpia figura anorèxica.
En les meves lectures, ja de molt jove vaig llegir en una revista francesa una nova dieta: la antidieta, la qual vaig fer de seguida la meva dieta per a tota la vida. La antidieta dona preferència a la racionalitat del nostre propi cos. És a dir: s'ha de menjar sempre el que el cos ens demana, després de haver-li-ho preguntat.
Hi ha d'haver una disciplina, menjar a les hores, i menjar sempre després d'haver reflexionat uns minuts sobre el que el nostre cos ens demana. De vegades només tenim set, no cal doncs picar d'aquelles patates rosses, perquè ens en donaran encara més, i menjarem compulsivament a continuació per tal d'alleugerir la set. De vegades el nostre cos demana alguna cosa dolça i aquosa: vol fruita; de vegades alguna cosa lleugera: un iogurt, fruita, fruits secs. De vegades demana alguna cosa salada: pà amb tomàquet i pernil, peix.
Jo ho he practicat tots aquests anys, i m'ha funcionat.Sempre sabent què s'ha de menjar, com és el meu cos i què necessita, i que no m'haig de privar de res en la seva deguda mesura. Sempre hi ha el moment apropiat per a menjar una mica de tot, en la proporció que més ens convé, i no renunciar a res perquè engreixa.
Aquesta antidieta la he explicat a varies persones que pateixen hipertensió, obesitat i colesterol. Ells m'han dit que aquest règim no és per a ells, que ells sempre menjaríen el que no els convé, però que el seu cos els demana. Jo penso i els ho dic que no m'han entés. Que no s'han d'obsessionar amb els aliments, sinó que s'ha de pensar en altres coses, i que a l'hora de dinar s'ha de treure la gana amb bons aliments, i alguna cosa que els faci plaer amb mesura. Així la hora dels àpats, no és una tortura, sinó un moment de relax, d'escoltar el cos, i de donar-li la satisfacció del carburant perquè funcioni el més perfecte possible.
També penso que s'això de la alimentació s'han fet molts mites. Per a mi, la millor dieta és la que incorpora els aliments de la teva terra, en el nostre cas la mediterrània. No cal, penso, menjar algues del Japó, mentre aqui tenim altres aliments més a l'abast que fan la mateixa funció. No cal beure llet amb omega-3 afegit artificialment, sinó que amb llet nomal i menjant sardines de tant en tant és el mateix.
Seguint la dieta que el cos demana ens sentirem millor, i llavors sabrem que ho fem bé. Per a mi, és el més racional, natural i saludable.
[@more@]
