El cap als núvols

Avui arribar a la feina, per a més de cent mil persones haurà estat tot una odissea. Des de casa escoltava la ràdio aquest matí i me’n alegrava de tenir un lloc de treball tan a prop, tot i que patia per aquest col·lectiu de gent. Per exemple, els meus fills,  cada dia viatgen amb autocar per  anar a la Universitat. Cada dia, el gran ha d’arribar a la UB a les vuit del matí, i per això s’ha de llevar abans de les sis . I el petit, estudiant de la UAB, pot arribar a passar a la carretera tres o quatre hores al dia. No tenim bones combinacions per anar-hi en tren.

Viure en un poble a la Catalunya Central té les seves avantatges, si et pots fer la vida aquí. Per a mi em son molt fàcils els desplaçaments, fins i tot puc anar a tot arreu a peu. I anar els caps de setmana a Barcelona és un passeig. Però haver d’anar a Barcelona a estudiar o treballar cada dia és molt pesat, i encara ho és més anar a Bellaterra des de qualsevol punt del centre de Catalunya.

Avui cadascú tenia una història a explicar a més dels inconvenients de cada dia. Jo em pregunto si aquests desgavells dels darrers mesos ( retards en els trens, vaga d’aeroports, apagades de llum etc), passen en altres llocs. Potser sí, recentment a França una vaga de transports. Però sempre hi ha el mateix sector de la població afectada. Els qui tenen menys recursos i viuen a les grans ciutats.

Per altra banda, reconec molt valenta la decisió de les autoritats de tallar els trens davant un risc. Decisions valentes amb resultats impopulars. Encara que la gent, en general molt cívica, ha obeït amb resignació les indicacions.

Aquestes obres públiques tan colossals hauríen de tenir uns controls de més nivell. Els polítics  hauríen de tenir a punt un pla B més el.laborat. Però repeteixo, la seguretat sempre abans de tot.

M’imagino la gent que s’ha trobat en el col.lapse, explicant històries, patint per no poder arribar a l’hora i desfogant-se en els companys de viatge. Gent que anava a treballar en llocs necessaris, als quals ha arribat tard causant retards en altres sectors de la ciutat que res tenien a veure amb el tren. O gent que avui ha hagut de fer un esforç extra i llevar-se una hora abans per no perdre’s aquell exàmen, aquella operació, aquell avió o aquella cita tan important.

[@more@]

Tweet