El cap als núvols

Avui com cada 1 de novembre és dia de flors, cementiri i panellets.Això vol dir tradició, consumisme i esteriotips socials. Diumenge vam anar al cementiri a fer neteja dels nínxols i a posar-hi flors fresques als nostres difunts. Tants dies enrere, i avui les flors eren quasi pansides. El meu pare ha dit que la tieta ja parlarà de nosaltres.

Abans ens fèiem els panellets a casa. Els nens eren petits i feia gràcia i tot seguir la tradició. Però en fèiem massa, ja posats, i estàvem obligats a menjar-ne'n massa i a donar-ne'n. Ara, de grans, a ells ja no els agraden, i per aquest motiu en comprem a la pastisseria per nosaltres a preu d'or fi.

Al cementiri hi havia principalment gent gran molt arreglada. Feia goig veure els panteons de les famílies riques com estaven de guarnits amb grans centres de flors naturals, i els nínxols de difunts més recents freqüentats per gent més jove. Com que feia molt bon dia, les iaies han sortit a passejar del bracet dels avis, a saludar els veïns i a fer les visites als llocs on reposen els difunts de les seves coneixences.

Els meus fills ens han acompanyat. Eren els més joves que he vist. Seguint la tradició hem resseguit els indrets de sempre, la capella, allà on reposa la iaia i on hi ha enterrats els besavis. Jo he ajudat al pare a fer un centre de flors naturals dels colors que li agradaven a la mare, i l'he pujat a dalt del nínxol. Després he pensat, només un moment, que no crec que ningú em faci aquest gest quan jo sigui allà, i he pensat que qualsevol dia potser em tocarà pensar què vull que facin de mi quan sigui morta.

Hem sortit del cementiri i bufava el vent. Ens hem aturat a parlar amb unes veïnes i hem corregut cap a casa a preparar el dinar de tots Sants. Avui toca pensar en aquest tema, dels que no hi son, tot i que penso que avui no hi pensem, avui només actuem. La resta de l'any és quan interioritzem realment els sentiments.

[@more@]

Tweet