Regals
Aquests han estat uns dies de pont per tots nosaltres. Quan he sortit al carrer a passejar he vist totes les botigues plenes de gent comprant. Tant se val si era dia laborable com festiu, aquest dia les obren quasi totes, i la gent gastant diners. No entenc com fa quatre dies els botiguers es queixaven de crisi, i ara no donen l'abast.
La resposta són les festes de Nadal, els regals i el consumisme que s'acosta. Jo no puc dir que sigui totalment fora del fenòmen, perquè no seria veritat, però almenys me'l miro amb ulls crítics.
Començo amb la premissa que els diners que tenim els hem de fer circular de butxaca, perquè aquest intercanvi és el que dona sentit al nostre sistema econòmic de vida. I la crisi vol dir que no tenim prou diners per gastar equitativament en tots els sectors econòmics. O perquè ingressem pocs diners, o perquè les despeses estan desequilibrades ( llegiu hipoteques, lloguers, estudis de fills, estudis propis o inversions varies). Llavors és quan hem de renunciar a adquisicions determinades, per conservar l'equilibri.
I aquí hi entra la imaginació ( no dic estalvi ni renuncia, sinó imaginació). I decidim regalar-nos altres il.lusions que no siguin materials, sinó un xic de felicitat de la que estem necessitats.
Fa uns quants anys que vam decidir a la família ( avis, tiets i persones grans) de no intercanviar regals. Pensar, comprar i gastar era un desgast emocional i econòmic que ens frustrava. Ara vivim les festes amb una certa llibertat de compromisos. Només fem regals als nens, i normalment estem dirigits pels pares, que ja saben el que els convé als seus fills.
Pels grans i per nosaltres ens regalem capricis més immaterials, encara que suposi, naturalment, gastar diners. Aquest any anem a veure un ballet al Fòrum, però podria ser qualsevol activitat fora del normal.
Així ens estalviem les cues a les botigues ( no ens estalviem el pensar), potser estalviem diners ( no gaire però), però la novetat i la felicitat són més grans. No acumulem objectes , només emocions i experiències.
[@more@]
9 desembre 2007 @ 13:17
Angelina,
Em sembla una opció a imitar aquesta que comentes que heu adoptat a la vostra família d’optar per regals essencialment immaterials. En un món on se’ns educa constantment a través de múltiples mitjans per adquirir productes, si no hi fem res, pot arribar un moment en que tots els nostres desitjos es puguin trobar en algun catàleg. Una mica aquesta era el que comentava al post «Són els nostres somnis previsibles?», que podeu trobar a http://mediterrania.bloc.cat/post/2741/98827
Oriol