Wabi-sabi, un concepte.
La tarda del dissabte és el moment adequat per agafar un bon llibre. Vaig començar a llegir "El Feng-shui", de Mª Jesús del Águila, un manual de com aplicar aquest art a la llar. Estava interessada sobre què aprendria de nou, tècniques per trobar-nos millor a casa.
El Feng Shui és una tècnica oriental per equilibrar les energies a la llar, ja des de la situació, orientació, construcció, disseny d’interiors, decoració, colors i formes de mobles. El llibre és una mica dens i repetitiu, els conceptes són una mica enrevessats, com si les energies fossin màgies i no a l’abast de tothom. Hi ha conceptes científics errònis i mal explicats, adreçats al gran públic, que s’ho podria creure fàcilment.
És essencial arribar a casa i trobar-s’hi bé. I això la sabiduria tradicional i també la moderna ja ho ha explicat amb altres paraules. Les llars han d’estar netes i ventilades, sense racons foscos, la cuina neta i endreçada, la brossa fora de la vista. Els mobles han d’estar ben situats, que no siguin un perill d’accident per la canalla. No ens situarem amb les portes darrera l’esquena, el capçal del llit orientat al nord, sense aparells electrònics a prop, i conceptes ja coneguts per la majoria de gent.
Anomenen la purificació energètica a la coneguda neteja que fem els dissabtes. Aconsellen que després de la neteja de l’entorn, ens hem de purificar nosaltres amb una bona dutxa. Que després d’una setmana estressant, amb disgustos o problemes, ens hem de purificar afegint certs ingredients a la banyera. Aquests ingredients màgics solen ser herbes aromàtiques, pètals de flors, i un grapat de sal marina. ( Això seria simplement un bany de sals)
El llibre finalitza amb una descripció de les personalitats segons l’ I ching: el "ki" i el "kua", segons data de naixement. Una reflexió oriental que parla de nosaltres i ens atorga un element: fusta, foc, terra, metall i aigua. A mi m’ha semblat molt antic, enrevessat i molt lluny de la realitat.
Penso que està molt bé aprendre les interpretacions que altres cultures aporten als problemes actuals. Però amb una mica de reflexió ens adonem que algunes tècniques convergeixen amb altres noms.
Un dels conceptes nous que he aprés és el "wabi-sabi", que fa referència a la bellesa de lo imperfecte, lo temporal i incomplert. Està relacionat amb la ceremònia del té japonesa i evoca melancolia i tardor. La estética dels objectes que envelleixen amb l’ús i que estan fets de materials orgànics amb vida pròpia. Objectes imperfectes com les reixes de metall rovellat, la ceràmica popular, la fusta vella i enfosquida, els teixits naturals i gastats .
En el contexte occidental en el que vivim, per a mi, el Wabi-sabi podrien ser els materials nobles com una bossa de cuir que amb l’ús agafa solera, els teixits de cotó i lli, uns texans com més gastats més plens d’història, com un vestit de fil d’estiu còmode i molt portat, com una cullera de fusta a la cuina, un banc de pedra al jardí, un ram de flors fresques d’abans d’ahir, unes copes de cristall antigues, o una espelma de cera a mig cremar. Materials nobles, intemporals, imperfectes i seductors, com les joies de plata de l’àvia, objectes de mig valor objectiu i de altíssim valor subjectiu i bell.
