La llei natural.
Avui m’ha agafat per filosofar, i sobretot per discutir amb qui sigui. I he decidit que tota tesi, opinió o veritat pot ser discutida i defensada amb una anti-tesi, la opinió contrària, o una mentida que sembli veritat.
Suposo que per mantenir un ordre a la societat es van haver d’inventar les lleis i normes de convivència. I allà on no s’arribava, s’havia d’inventar la ètica per mantenir un ordre lògic, natural. No en sé res de lleis, però crec que van ser els romans que van instaurar el dret natural com a base de tots els drets polítics. I penso que van ser els grecs els qui van descobrir i desenvolupar el pensament filosòfic. Potser fins llavors els pobles es governaven amb el poder de les armes, dels exèrcits i dels poderosos, i el poble estava sotmés a tota mena de injustícies. És això el que he aprés de les pel.lícules, perquè dels llibres de text, només n’he sabut la interpretació del poder del meu país, sobre la història.
Reconec que per la convivència hi ha d’haver lleis i normes. Però no per això hi ha justícia, que aquest és un concepte canviant políticament, tot i que la justícia natural no entén de lleis. Potser hauríem de donar major preponderància a les lleis naturals, per sobre de les humanes. Perquè les lleis humanes només intenten perpetuar el poder dels poderosos , els béns dels qui en tenen i els drets d’una classe particular.
Als pobles sempre hi ha hagut litigis entre interessos particulars, tots dos defensables amb un sentit o altre. L’advocat més espavilat és el que ha fet guanyar el seu client, amb arguments més brillants. Les lleis generals poden fer que algun colectiu sigui perjudicat, i la gent es manifesta per aconseguir que se’ls escolti, encara que sigui en contra d’aquella norma. Tota llei pot ser matisada, condicionada, rehusada, modificada o debatuda en funció de realitats canviants. Per a mi, per exemple, tanta raó tenen els regants de les terres de l’Ebre, com els de l’Urgell, com la gent de les grans ciutats que consumeixen aigua, en aquest cas.
Però aquest post no va per l’aigua en concret, sinó de lleis, raons i justícies. De vegades a la justícia, a la llei i a les normes hi manca una mica d’humanitat, de llei natural, de compassió per les persones més desfavorides, que sembla a tots els efectes, que tinguin menys drets. I això és injust, il.legal i poc ètic. Sempre pensant en la llei natural.
