La festa del barri.
Aquesta època de l’any, juny és temps de festes i cloendes. Festes populars de carrers, i de finals de curs, sopars, acabaments de cursets i tota mena de celebracions.
Al barri han fet la festa del carrer a l’estil d’abans, és a dir cadires i taules a fora per un dinar de germanor. I amb aportacions actuals, com la paella multitudinària, la ballada de sardanes, jocs per la canalla, concursos varis i trobada d’intercanvi de plaques de cava.
Si escoltaves algunes de les converses de la gent, podies endevinar de què tractaven. La gent gran, vull dir jubilats, anyoraven aquelles festes de carrer antigues, on hi anava tothom, i segons semblava s’ho passaven tant bé petits i grans. La canalla jugant sota la mirada vigilant dels pares, i disfrutant de la companyia dels nens veïns amb jocs a l’aire lliure, la terra i els troncs de fusta de la serreria. Els joves són els pares d’aquests nens, que assisteixen a alguns actes infantils, però no als altres, perquè estan molt ocupats. Els adolescents ni saben que és la festa del barri…ni els interessa, perquè els seus amics són de l’altre costat del poble.
Els organitzadors es fan un fart de treballar, parlen amb l’Ajuntament, redacten programes, presenten els concerts, les animacions, fan de jurats als concursos, paren taules, posen cadires, vigilen cada un dels detalls. Es fan un fart de pencar, i s’ho passen bé, encara que alguna cosa falli i rebin un munt de crítiques…
La gent ens queixem de que no fan res de bó, però a la festa del barri no hi anem. No hi posem entusiasme, i només busquem les errades de la organització. Però si ens conviden a participar-hi, diem que no.
Hi ha gent que es lamenta que les festes d’abans sí que eren bones. Penso que no es recorden massa, sinó que la memòria és sel.lectiva, i "qualsevol temps passat va ser millor".
Avui dia cel.lebrem una festa, un àpat, una excursió, una sortida on sigui cada dos per tres. No necessitem gaire motius per estar a punt per la festa. La gent estem ben informats, ens movem, coneixem molta gent i tenim moltes experiències. Tot i que preferim que siguin els altres qui ho organitzin.
Però les festes de barri les tenim una mica abandonades. Preferim anar a les festes importants fora de la ciutat ( La Patum, la Calçotada, les Fires multitudinàries…), que no pas les de baix al carrer.
Penso que ens perdem alguna cosa, perquè no hi ha res més interessant que parlar amb els nostres veïns, conèixel’s, per poder-los saludar cada dia. Jo mateixa, desconeixo gran part de la gent que viu al meu barri, si és que no els conec de tota la vida, o de tractar-los en altres indrets.
Llàstima que el xàfec ens hagi fet abandonar la sobretaula. Però del entarimat a casa només hi havia un pas !
