Oh, Antoni Bassas de cada dia…
Ja m’heu sentit parlar bé de la ràdio que m’acompanya cada dia en els meus afers. Però qui em treu del llit cada matí és la veu de l’Antoni Bassas, que la veritat em dona aquella empenteta per llevar-me amb una mica més de bon humor. No és que em faci riure, però és per a mi com un còmplice proper que m’acompanya al matí, és com de la família, de la vida quotidiana i un professional a qui admiro.
M’he assabentat de que plega…o que no li renoven…Espero que s’ho repensin. Però si no continua el trobarem a faltar.
Per a mi és un referent del treball ben fet, un autèntic professional que no ens ha fallat mai cap matí. Imaginatiu, educat, amb una veu certament melodiosa, tranquil, respectable, sempre de bon humor, i amb una colla de més virtuts. No em puc creure que el vulguin substituir.
Aquest pais està ple de bons professionals. Hi ha més periodistes, més locutors, no ens podem anclar ni en persones ni situacions, ni programes. Segur que hi ha altres estils i altres persones, i ens acabarem acostumant. Però trobarem a faltar a l’Antoni Bassas a casa.
Espero que el canvi li porti per camins encara més satisfactoris per a ell, i la seva audiència. Els canvis poden ser gratificants per la seva carrera. I nosaltres recordarem aquests catorze anys del Matí de Catalunya Ràdio de la mà del Bassas, com un programa que ha fet història.
I finalment un preg: espero que el substitut estigui a la alçada, i no ens manqui a la audiència el mateix respecte, neutralitat i simpatía.
