El mes de les noies.
Quan era una nena i anava a l’escola, aquest mes
de juliol era el mes de les festes. En aquella època es cel.lebrava més
el sant que l’aniversari. El sant era un dia públic, que tothom se’n
podia assabentar, i en canvi l’aniversari es feia a casa, amb els
propers, i restava una mica en la intimitat.Avui és diferent.
Plegavem
de l’escola, anavem als cursets de natació del poble, a la pisina, i
allà ens convidàvem a berenar a una casa o altre. El mes de juliol era
el mes de les noies, perquè anavem a casa de la Isabel, de la Maria
Carme, de la Margarida, de la Magda, de la Cristina, de la Marta, de la
Olga, de la Verònica, de la Marina, i tal dia com avui a casa de
l’Anna, de la Ana o de l’ Anamaria.
Aquest
costum ha canviat. Però jo encara m’en recordo del dia del sant de les
meves amigues. Amb algunes encara ens truquem, i la excusa de la
felicitació serveix per repassar els esdeveniments de l’any. Amb
d’altres de més properes quedem per un dia a anar a prendre alguna
cosa. Tot i que les modes han canviat i ara hom prefereix ressaltar el
dia de l’aniversari i fer-ho saber. Però és clar, som les més properes,
i amb elles compartim l’esmorzar o un petit concert de piano.
No
és massa freqúent recordar-se’n del sant. Fa de senyora gran. Es
celebra poc, però és maco que algú es recordi del teu nom, i del dia
d’avui. Recordar-se’n del aniversari en aquestes edats ja ratlla la
indiscreció, i sembla que vols ressaltar el pas inexorable del temps i
de la nostra presència com a testimonis.
més, PER MOLTS ANYS avui Ana Maria, i permeteu que us digui a totes les
altres noies del juliol que he pensat en vosaltres en el dia del vostre
sant. Cada matí esmorzo al davant del calendari amb tot el santoral, i
en aquella hora no tinc res més a pensar que en la gent que conec amb
aquell nom.
