Felicitat puntual o continguda?
Ara en plenes vacances i després de dinar m’agrada mandrejar tot llegint el diari del dia. Aquest seria un petit plaer. Doncs consultant el Què fem? de La Vanguardia, diferenciava els tipus de plaers: el plaer puntual estil sigarra i el plaer en el futur estil formiga. Un es refereix a la felicitat que dóna ara mateix, i l’altra a la què et donarà si compleixes la feina acordada. Un parla d’inmediatesa, com el cant de la sigarra a l’estiu, i l’altre a la satisfacció que li arriba a la formiga a l’hivern el sacrifici d’haver treballat tot l’estiu. Fàcil de relacionar.
A l’estiu podem exercitar i assaborir els dos tipus de plaers, anomenem-los com vulguem. Pendre el sol una estoneta, assaborir un cafè amb tranquilitat, llegir un article complicat al diari, fer un sudoku… O bé fer un esforç que ens portarà felicitat un cop fet.
Aquest cap de setmana he pogut veure la diferència. Vam fer una excursió per l’alta muntanya, que ens va obligar a anar al refugi la nit abans. Al matí a primera hora i ben calçats vam començar la ruta de muntanya. Jo vaig passar fred, després calor, no podia a les pujades, la set em martiritzava, em quedava la darrera del grup per manca d’entrenament, relliscava a les baixades pedregoses, em vaig clavar una astella a la mà, vaig quedar asseguda en un card, el genoll pelat i un principi d’insolació… Però hi tornaria! Perquè un cop a la vall de nou, mai havia vist un paisatge des d’aquella cota, i la satisfacció d’haver acabat la ruta m’omplia d’orgull i diguem felicitat.
Si hi penso una mica, de vegades a la feina em passa el mateix: després de molt d’esforç arriba un dia en què s’acaba un projecte, i aquell moment no té preu…
Recordant les paraules de l’Anna, que m’aconsellava de observar la bellesa que ens envolta cada dia, també penso que hem de gaudir aquells petits moments de felicitat: escriure un post, rebre una trucada de telèfon, el moment de ficar-se al llit amb llençols nets, o també rebre un comentari…
