La pizza a l’estil de la casa nostra.
Aquest post va de cuina. Us aviso, perquè encara que us explicaré anècdotes, hi ha receptes de pizza.
L’any que vam anar de vacances a Itàlia, el fill gran, en edat adolescent, va accedir a venir amb nosaltes amb la condició de dinar i sopar pizza tota la setmana. Vam accedir, per marxar junts, pensant que s’avorriria aviat. No va ser així, raó per la qual vam veure tot tipus de pizza diferent, en tota mena de restaurants italians. Vaig aprendre molt com a cuinera, almenys per el.laborar un cop a casa, la nostra favorita: la pizza de la casa nostra.
Per dues pizzes, possar dintre un bol gran de tupperware 200 g de farina tamissada, 30 g de mantega fosa a baixa temperatura a la que s’ha dissolt 30 g de llevat natural de pa, i un polsim de sal. Es posa la tapa i es sacseja fins que els ingredients son mesclats. Després s’obre, i s’acaba treballant a mà fins aconseguir una pasta fina que es deixa reposar dues hores en un lloc tèbi tapada amb un drap de cuina net i humit.
Al cap de dues hores es treballa de nou, s’estira amb el rodet i se li dona forma del plat on s’ha de servir. A partir d’aqui ja es pot guarnir al gust, sempre amb una base de salsa de tomàquet, els ingredients ruixats amb un bon raig d’oli d’oliva, orenga en pols, polsim de pèbre i formatge mozzarela per fondre.
Aquesta recepta surt molt bé, i molt bona…però t’hi passes tota la tarda en fer la pasta, reposar, estirar i guarnir. El resultat val la pena per una pizza de dissabte, i per bona colla de gent, així com per provar la teva creativitat.
Però alguna vegada, amb els nens, per intentar colar algun aliment nutritiu, vaig inventar la pizza ràpida: una base de puré de patata, a la que s’afegia per sobre un guarniment de pizza que impedia veure la base.
Aquesta setmana he preparat la pizza amb una base més lleugera, que no atipi tant al vespre, i que l’aliment el doni el guarniment i no el pa. Es tracta de fer una base de crêpe, fina i lleugera i s’acaba com una pizza al forn. Per a 4 pizzes poso 100 g de farina tamissada, 2 ous i 200 cc de llet, un polsim de sal i es fa la crêpe a la paella ample ( amb una mica d’oli i un volta i volta)
El guarniment el què vulgueu, però sempre començant amb salsa de tomàquet escampat a la base, i acabant amb formatge mozzarella, aromatitzant amb un raig d’oli d’oliva, polsim de pèbre, orenga i els ingredients que li donaran nom.
Proposo d’inventar noms sugerents per les vostres pizzes personalitzades, que lliguin amb els ingredients que tingueu a casa: verduretes, pernil, ou, bolets, marisc, olivetes etc.
Això de fer pizzes a casa, és un treball d’art d’autèntica creativitat per fer en família un dissabte a la tarda.
Que us aprofiti!
