Converses socials.
De les converses intrascendents que tots podem tenir cada dia, jo faria
una classificació per temàtica i per lloc.
1.- Converses d’ascensor. Quan
et trobes un veí, o algú conegut, amb qui no pots entrar en detalls de cap
conversa, però alguna cosa has de dir per quedar bé. El temps és el tema
preferit. La pluja, la sequera, el fred, el calor, el vent són temes
recorrents.
2.- Converses de família. Amb gent més coneguda, familiars llunyans,
amics de segon grau. que fa temps que no veus. Vols abarcar tot un temps passat en una sola frase: tots bé?
Referint-se a la família. La única resposta admisible és Tots bé, o Anar fent,
o Anem tirant. No pots entrar en detalls, perquè tots dos teníu tard, i és
malaeducació extendre’s en el temps i en la descripció del tema.
3.-Converses amb antics amics o companys. La frase recorrent és quedar
per algun dia d’aquests, sense concretar. Un dia d’aquests hem de quedar o ja
ens trucarem. La realitat és que tot queda en bons propòsits, i no se’t
acudeixi quedar o trucar tot seguit, perquè causaràs una descortesia. Les coses
han de venir per sí mateixes, i no per una decisió unilateral.
4.- Converses de bar. Gent que es troba en un lloc específic de reunió.
A l’hora de dinar, al mercat, mentre fas cua en un lloc. Temes intrascendents.
Els homes solen parlar dels polítics, i de la economía. Les dones de temes més
socials, de festes comunitàries. Es parla de les notícies de la premsa.
5.- Converses amb marujes. Es diu d’aquelles senyores molt tancades a
casa, en què el seu espai son les seves quatre parets. S’entesten a parlar del
seu món, com si no n’hi hagués cap altre, i com si tu tinguéssis interès en
saber què havíen pensat aquell matí quan es van llevar, i què li van dir al seu
home. De vegades fan assentir a l’home que tenen al costat, perquè els
corrobori el què acaben de dir. En un moment donat, s’adonen que tenen
tard, i et deixen de cop, com si amb la seva conversa els haguéssis fet perdre
massa temps. Van de bòlid, per poder aturar a una altre infeliç que les hi
escolti les seves cotidianitats.
6.- Converses de feina. Ara s’ha posat de moda el tema recorrent de la
crisi, i com afecta al teu sector. Tot son misèries, i anirem molt malament, ja
ho veureu! Finalment sempre s’acaba amb un: Bé, ja anirem veient…
7.-Converses a la sortida d’un espectacle. Sortint del cinema, el tema
és la teva opinió sobre la pel.lícula, o la obra. Tothom, però, el que vol és
deixar la conversa per anar-se’n cap a casa, o a sopar o a dormir. Per tant, la
resposta més fàcil és: estava bé, entretinguda, m’agradat molt…mentre intentes
anar desapareixent de la escena.
Sincerament, a mi m’avorreixen tots aquests tipus de converses. Digueu-me insociable però no puc suportar perdre el temps amb segons quin tipus de persones. En canvi, sí estic interessada en segons quin tipus de conversa. Això ho deixo per un altre post, per no avorrir-vos a vosaltres també amb les meves divagacions…
21 febrer 2009 @ 23:49
Totalment d’acord amb tú, moltes d’aquestes converses em fan sentir incòmode, i això fa que de vegades també diguin de mi que no sóc gaire sociable… però cadascú és com és…
Lurds