Del cap de Barra a la Gola del Ter.
Aquest matí ens hem llevat d’hora, disposats a descobrir les Medes des de dalt del Turó. Un camí al darrer revolt de l’Estartit ens hi ha portat, i encara que només es distingueix la Meda Gran, ja ha valgut la pena. Després hem baixat a la sorra, i en cotxe hem reculat fins Torroella a agafar un camí direcció Pals que ens ha dut a la Gola del Ter. Allà, a la desembocadura del riu a la platja, ens hem assegut a l’ombra per a no pertorbar la presència de les aus. Una gavina estava enfeinada picotejant un peix mort allà a la vora. Jo he tret el llibre que portava, i durant ben bé una hora m’he deixat portar per la ploma del Jesús M. Tibau i el seu "Vertígen del Trapecista". Com que alguns contes son curts, de tant en tant aixecava el cap per veure la activitat de les gavines, i també dels ultralleugers motoritzats que pertorbaven la pau de l’indret.
A la tarda, un cop ja a casa, m’he ficat a la cuina disposada a fer alguna cosa dolça per la família. He tret una recepta antiga per fer el meu flam de coco, i mentre es feia al forn he acabat el llibre. Es fa estrany, tarda de diumenge, plou i fa sol, no ha parat de ploure, un flam a la cuina i jo ben escarxofada al sofà llegint. Estava cansada de la caminada, però agraïda per haver tornat a casa, i retrobar-me amb la rutina i les meves coses al seu lloc.
La recepta del flam de coco, ( ja posats a fer ) és molt senzilla:
– 5 ous
– 250 cc de llet
– 5 cullerades de sucre
– 100 g de coco ratllat
– Sucre cremat pel fons del motlle
Preparació: Es baten els rovells dels ous amb el sucre, s’afegeix la llet, es bat i s’afegeix el coco. A part es baten fins a punt de neu les cinc clares dels ous, i s’afegeixen a la mescla. La preparació es posa en un motlle al bany maria al forn, però abans es prepara el sucre cremat pel fons del motlle amb sucre i una cullerada d’aigua fins que queda el caramel. El forn ha d’estar a uns 180 ºC, o temperatura de pastisseria, es tapa amb paper d’alumini i s’hi deixa durant 45-60 min, fins que estigui ben quallat. Un cop fora del forn es deixa refredar, es desenmotlla i es posa a la nevera. El flam de coco és el més apreciat a casa meva, però per variar també es pot fer de poma, taronja amb canyella o altres fruites. Als restaurants ho presenten amb motlle de plum-cake i en diuen pudding. Jo aquest cop he fet servir un motlle d’aquests moderns de silicona que són molt pràctics. Demà tindrem a punt unes postres boníssimes! Literatura, cuina, paisatge i excursions són una mescla molt gratificant…