Tast de cerveses.
He llegit a la Vanguàrdia d’avui que han
condemnat a una model de Malasya a ser assotada per beure cervesa.
Diuen que és per fer acomplir la Charia islàmica, que prohibeix el
consum d’alcohol. L’article dona detalls de com seràn aquests assots,
de quina intensitat, i en públic.
A casa
hem discutit aquesta notícia, i d’altres del diari d’avui, en què una
dona afganesa es disposa a votar abillada amb la burka, i hem concluït
que encara al món hi ha molts homes salvatges. Quin qualificatiu es pot
donar sinó a les persones que permeten aquests abusos? Em diuen que
poden ser fundamentalismes religiosos, por a perdre el poder masculí,
pobresa, manca de cultura o tot plegat una mica.
Això
ens ha permés comptar els assots que em deveríen en aquell pais, si
comptessim les cerveses que hem consumit a la vida. A mi la cervesa
m’agrada, m’agrada molt, però mai fins al límit d’arribar a cap mena
d’abús etílic. Per a mi una cervesa ja és massa, és el summum d’un
sabor refrescant i amarg, però amb una dosi massa elevada d’alcohol.
Així que darrerament per a no renunciar al plaer, però sense caure en
el defalliment de la sensació etílica, opto per la cervesa sense
alcohol.
A casa hem fet un tast de varies marques per tal de triar del supermercat la més bona. Hem diferenciat el cognom "sense alcohol", amb el "0,0". Perquè a classe ja ens van explicar que 0% és més que 0,0%. Però com és possible que "sense alcohol" sigui més alcohol que 0,0%? La preposició " sense" perd
el seu valor de zero absolut davant termes legals de contingut
d’alcohol en la cervesa. Seria més precís posar a l’etiqueta: 0%, i que
cadascú tragués conclusions.
Bé, doncs amb aquest aclariment, les marques venen la cervesa sense alcohol amb els noms de "Free", o " Aigua de…", quan volen dir menys de 0,0%. Segurament que el contingut arriba a ser del 0,09%, i es queden tan amples amb la llei.
De
fet, amb un tast precís, sense marques a la vista hem tastat les
diferents propostes. Cal dir que per a mi guanyen les que porten una
petita quantitat l’alcohol, que tenen més gust de cervesa, sinó tot el
gust amarg de la cervesa. Les altres propostes, per a mi, son com a
refrescs amb gust de cervesa. Potser és el que es pretén: diferenciar
un refresc d’una beguda alcoholica.
El meu
fill gran va iniciar fa una bona colla d’anys una col.lecció de
cerveses plenes, de diferents marques. Jo en solia comprar tres quan
tenia ocasió: una per la col.lecció i les altres dues per a beure i
catar la qualitat. Amb la marca al davant era fàcil opinar sobre la
seva qualitat. Temps més tard la col.lecció era massa voluminosa, i ens
vam veure en la necessitat d’eliminar-la. Ens vam veure en la obligació
de beuren’s les ampolles mica en mica. Voldria dir que no vam aprendre
res: a cegues, no vam endevinar cap marca ( excepte la Coronita, que
porta tequila). Ni tan sols vam ser capaços d’endevinar si la cervesa
era cara o barata, si era del pais o importació, i sense mirar no
sabíem si era rossa o morena…
En el que
sí que vam estar d’acord era que ens agradava més la cervesa d’abadia:
potser perquè de totes és la més dolça. Però si no n’hi havia, ja ens
comformàvem amb una qualsevol Woll-Damm…i sinó, ja ho veieu, ara ja
bebem " Aigua de Moritz". Serà que ens fem més grans, menys pijos i més responsables. Potser…
