La bibliotecària eixerida.
Avui he anat a la biblioteca a que em recomanessin un llibre per passar avui i demà. L’Àngels m’ha donat " L’home manuscrit" d’en Manuel Baixauli, i jo he agafat a més " Intuición femenina"
de Paula Reeves. Aquest darrer llibre l’he agafat per intuició, i un
cop he arribat a casa, penso que he fet bona tria i m’interesarà molt.
El primer, és literatura, el segon psicologia.
Però volia parlar de la bibliotecària, a qui vaig conèxier fa mooolts
anys, quan estudiavem català pel Nivell C. Vam coincidir per atzar en
la mateixa taula, i efectivament, era per alguna raó. L’Àngels es va
presentar, i sobretot que apuntessin bé el seu nom: sense
Maria. Jo mateixa, amb convenciment, vaig avisar del mateix, però amb
el nom ben llarg: Maria Angelina. Tothom va riure a partir d’aquell
moment.
L’Àngels es presentava a classe cada dia amb una motxilla d’on treia i posava sobre la taula dos o tres caramels, una pegadolça, i
un dia fins i tot una coca-cola. La mestra, una senyora jubilada que
donava classes de més a més, no sabia quina cara posar, tot i que
sempre va ser d’allò més tolerant amb aquests detalls. Jo no havia vist
mai ningú amb la desinvoltura de l’Àngels. Feia preguntes
intel.ligents, ens distreia amb les seves sortides però sempre portava
els deures fets. Estava embarassada del seu primer fill, i a final de
curs en prou feines va poder presentar-se a l’exàmen. La seva frescura,
naturalitat, i intel.ligència ens tenien a totes ben divertides. Les
classes a l’escola de monges que havíem conegut no s’assemblava gens al
tarannà de les de català. Vam fer un grup de tres, i com que
progressàvem, la mestra ens tenia força respecte i atencions. La
majoria erem dones, de totes les edats i amb diversos objectius. Al
final de curs vam fer una festa: amb aquell grup tan divertit, vam
aprendre i vam disfrutar moltísim.Encara, després de tants anys, quan
ens trobem recordem aquell curs del 91.
en acabar, com a premi vam decidir comprar-nos el primer ordinador.
Vam anar a una botiga recomanada, i vam negociar un preu i uns serveis " com si fos per a una empresa de tres ordinadors".
Aquells eren temps del segle XX, abans de les Olimpiades, i amb un
recent Windows que havia sortit nou. Després d’haver estudiat
Frameworks i Lotus 1,2,3 per la nostra feina, va i surt Microsoft amb
un programa visual. Vam instal.lar també Internet, que llavors era una
novetat només per a frikis. Vam incorporar el Netmeeting, el correu i així ens comunicàvem amb l’altre costat del món.
L’Àngels continua igual d’eixerida, no passen els anys per a ella,
es conserva certament jove i fresca. Sempre té una sortida divertida a
la vida, i si més no realista, com per a mirar-se la vida amb uns
altres ulls. Tot el què li passa li ve de nou, la vida per a ella és
surprenent cada dia. Res és avorrit per a una persona que cada dia viu
el moment com una aventura diferent. Un model a seguir per la gent que
no podem suportar la rutina…
