El cap als núvols

Aquest cap de setmana, amb una temperatura molt agradable, ens hem acomiadat de l’estiu amb una excursió. Del perfil de Montserrat hem viatjat cap al Pla del Penedés, a veure els darrers dies de verema. Realment, la verema és una indústria, al veure com es treballen les vinyes, alineades i en ordre com una fàbrica de raïm. I també és un art saber  veure el contrast visual de colors de la terra, el fruit i les fulles verdes. Hem passat de les vinyes al pla cap als paisatges pedregosos de matoll i finalment el de les oliveres vora el mar. Avui era un dia perfecte en que els velers s’han fet a la mar, i nosaltres a goitar-los a l’horitzó.

Jo mateixa davant la visió de tanta bellesa, m’he assegut en diferents escenaris i m’he posat a llegir. A la vinya he obert el llibre que portava, l’he continuat al camp d’oliveres, i finalment l’he acabat a la platja, ben asseguda davant unes pedres de l’acantilat. El llibre s’acabava bé. Més ben dit, no l’he entés fins al final, cosa que m’ha deixat més satisfeta i contenta.

Nostàlgia tenim dels dies d’estiu, que ja s’han acabat; ara la natura canviarà cap als temps de tardor, temps de maduresa dels fruits més dolços i preludi del fred de l’hivern. Realment aquest cap de setmana ha estat un regal meteorològic. Ahir nit somniavem amb la lluna de tardor ( Harvest moon) al cel més fosc, i ens acomiadavem de les calors, de les foguerades d’estiu, dels temps vagarosos i dels descobriments. Ara toca aviat recolliment. A finals de mes canviaran l’hora, i les hores de sol s’escurçaran de les nostres tardes melanconioses, farà vent i tindrem ganes de quedar-nos a casa: recollits a la cuina fent alguna cosa comfortant als fogons. La tardor m’agobia, em posa trista. Sempre ha estat així, però aquest any encara més.

Si alguna cosa puc destacar d’aquest cap de setmana és que el paisatge de la Mediterrània em fa pujar l’ànim. Potser perquè és el lloc on he nascut, on visc i no voldria pas abandonar.

Tweet