O.T. ( de Operación Triunfo)
Vaig presentar un currículum a un anunci incert. No demanaven gran cosa: una persona amb sentit comú, endreçada, responsable, però no indicaven amb quin grau d’estudis. Es notava que era per una Empresa Industrial, però no deia quina. Bé, en resum, vaig enviar el meu currículum, i per comptes de fer gruix amb el centenar i escaig de propostes que teníen, em van triar a mi.
En realitat, la casualitat va fer que valoressin pel lloc el tipus d’experiència que jo tenia, els anys de fidelitat a les Empreses on havia treballat ( encara que d’un altre sector!), i sobretot la edat. Perquè? Doncs perquè jo era del mateix poble, suggeria serietat i sentit comú, estabilitat i prou savoir faire amb els operaris.Encara que precisament, jo no estava a l’atur.
M’he sentit afalagada. La feina no és a la NASA, però requereix organització per tantes tecles com toquen. El meu cap m’ha felicitat, però no ha fet contrapartides, enten perfectament que no canvio per diners, sinó per proximitat al meu poble. Adéu doncs Plana de Vic, adéu companys que m’heu fet costat aquests mesos de viatge.
Així que per Any Nou faré una Vida Nova: canviaré uns companys fabulosos per uns altres que no conec; un ambient envejable per un desconegut; un viatge de quasi tres hores diàries per un passeig; moda i creació per producció; sensibilitat per peu de rei; però en conjunt aqui és a casa meva, i deixo de ser una emigrant que cada nit torna a casa seva.
Una possibilitat entre 125, és realment treure la rifa en els temps que corren. O destacar per mèrits propis, com els nois de OT.
