Complicitat
No sé si vosaltres us sentiu molt o poc intel.ligents. Però aquests atributs de la ment es poden definir de diferents maneres. Podem parlar de intel.ligència verbal, numérica, de una ment àgil, adaptable, flexible. Podem dir que una persona és astuta, pràctica, que sap aprofitar les circumstàncies de la vida en el seu propi benefici. Pensem que hi ha persones llestes, cobdicioses, mentideres i aprofitades. Però aquestes darreres fan un ús amoral de les característiques de la ment i les seves possibilitats.
Aquest article no va de interpretacions esbiaxades de les virtuts de cadascú. Més aviat va de les contradiccions de la vida. Com alguns alumnes avançats en les matèries d’escola, en el respecte als altres i a les normes de la societat, es veuen sovint sotmesos a la oportunitat d’altres alumnes que son tot el contrari. M’explico: els mestres sempre adoctrinen als seus alumnes a estudiar i a comportar-se amb valors. Però després dels anys, només els més agosarats triomfen. I es dona el cas que bons alumnes es trobin com a cap a un company menys apte, que els mana i els exigeix comportaments fora del sentit comú.
Sabem que tenir algunes virtuts esencials, només beneficia l’entorn i no a un mateix, i de vegades només a qui no té aquestes virtuts i es comporta de manera poc recíproca. La flexibilitat ens fa canviar a nosaltres davant un cap amb idees fixes; la educació ens fa callar a les provocacions; la caritat ens fa reaccionar davant persones poc previsores; la compassió ens mou a passar per alt la justícia; la justícia la posem per davant dels nostres propis interessos; el sentit de la democràcia ens fa acceptar idees del tot intol.lerants… i un llarg etcétera d’actituds que ens han inculcat i que veiem que moltes vegades ens fan mal. Les mateixes religions perjudiquen a qui compleix els manaments, i beneficen a l’entorn.
Vull dir que de vegades en la vida ens veiem en situacions delirants, i sovint per la nostra responsabilitat. I pensem simplement que no ens ho mereixem, i que no hi ha dret. Tenim dret a queixar-nos, però estem resignats a no ser escoltats. En aquest punt ens sentim comfortats per les filosofies alternatives: el ioga, o la meditació. Perquè queixar-se, ho fa tothom, i no serveix per gran cosa. Potser una de les virtuts que hem de potenciar és el poder de la majoria, de col.laborar amb gent com nosaltres, de fer d’una idea una sola força.
I ens queda, com a recurs, el fet de eliminar de la nostra ment aquesta mena de persones i situacions, de necessitar cada cop menys coses, de no dependre de diners ni de poder, d’envoltar-se d’amics i de gent que son com nosaltres en actituds, de fugir de tòxics i contaminants, de fer numero amb gent i filosofies com les nostres, i sobretot a recolzar-nos en tota mena d’entrebancs.
Aqui teníu una amiga!
