Bona crisi
La meva bibliotecària de
capçalera m’ha recomanat aquest llibre del Jordi Pigem ( amb pròleg
d’ Àlex Rovira), que diu, és el que necessito per començar aquesta
nova etapa de la vida.
En principi, aquesta és
la primera píndola que em cal prendre, per entendre una mica més
l’entorn en que m’he ficat. El subtítol del llibre ho vol dir tot:
Cap a un món post materialista.
Us diré que al principi
m’ha convençut: la paraula Krisis no vol dir sempre desastre,
vol dir transformació, canvi de rumb, trencament cap a millor o a
pitjor ( segons). Però al final del llibre, no em deixa clar, que
cal fer per a sobreviure, perquè de filosofies no és possible (a
menys que no siguis filòsof, i tinguis plaça a un institut de
secundària).
Aquí, la meva
bibliotecària, diu que ella ( que no arriba als 45 anys), ja es
voldria jubilar, i aconseguir no els diners sinó el temps lliure que
li permetin dedicar-lo al que ella vulgui. Jo li dic que tracte fet:
ella es jubila, i jo que sóc més gran la rellevo del càrrec, que
ja m’agradaria ser bibliotecària, envoltada de llibres
interessantíssims tot el dia, i de gent delerosa d’aconseguir-ne
determinats. Llavors ella ho vol deixar córrer dient, que ja ho ha
proposat a la Generalitat, però que no volen ( i és clar, ha de
continuar llogant el seu temps, a canvi d’un sou que li permet
continuar la vida materialista)
Sarcasmes envejosos a
part, m’ha dit que es pot viure sense diners, i que no es pot fer
sense temps, sense salut o sense consciència. Parla d’una amiga
seva, a la que se li ha acabat l’atur i viu ella sola amb 450 € del
subsidi. I que, sorprenentment es pot viure. També m’ha animat força
dient-me que estigui tranquil·la, que no trobaré feina mai més,
i que se’m acosta un període tranquil de vida que podré omplir a
base de novel·les i de llibres d’assaig de la biblioteca ( a ella no
li agrada llegir!!).
Amb aquests
condicionants, agafo un altre llibre, més encoratjador per superar
el mal tràngol, “ A la recerca de la felicitat” d’en
Douglas Kennedy, una novel·la ambientada en la Nova York dels anys
50, fins al segle XXI. Precisament, la protagonista es queda sense
feina, deprimida i abatuda a mig llibre. Espero que a la segona mitja
part recuperi la seva autoestima, una feina ben pagada, èxit
personal i l’amor de la seva vida. Perquè sinó, aquesta segona
píndola que m’he receptat, serà com una mena de revulsiu agre i
vomitiu. I sense salut no hi ha felicitat.
Curiosament, a la entrada
de la biblioteca, han posat un cistell amb lectures optimistes sobre
la crisi, la felicitat i el benestar per diversos camins. L’estiu
passat només hi havia llibres d’aventures…
