Olors de carrer.
Surto al carrer un matí
de primavera. No m’havia adonat mai quina mena de gent va pel carrer
a quarts de deu del matí d’un dia feiner. Mestresses de casa,
jubilats, venedors, gent que fan torn de tarda a la fàbrica, i la
resta que com jo no tenim feina. O millor dit, tenim feina però no
estem empleats. Si fos final de mes de juny, encara em confondrien
amb una mestra. Si fos tarda, podria dir que faig torn de matí. Però
ningú pregunta. No sóc el centre del món, ni ningú en especial.
Ha plogut, tenim una primavera humida, el fullatge està ufanós a
tots els parcs públics. Fa olor a terra molla, a humitat, a
vegetació tropical. Millor per mi, aquests bedolls em provoquen
al·lèrgia i no paro d’esternudar en temps sec. Avui la pluja m’ha
donat una treva.
Al sortir m’he abrigat
amb el cangur perquè feia fresca. He voltat pel barri per fer quatre
encàrrecs. La tàpia dels veïns fa olor de jasmins, la del costat
de buguenvíl·lees, i la de més enllà de mareselves. Amb la
humitat les olors es concentren en l’espai microclimàtic espès, i
només amb el meu moviment es fan paleses. Passo pel forn, quina olor
de pa calent i de coques de forner. Pel davant de la petita
peixateria ( peix de platja anuncia com a article estrella i al
detall); He arribat al quiosc: encara fa olor de tinta recent i de
titulars de diari. Al costat la pastisseria: fa olor de cafè, doncs
a més de pastes entretenen les parroquianes amb capuccinos i
tallats després de deixar els nens a l’escola. I clar, la escola de
barri: un espai tancat en aquestes hores i prou silenciós en hores
de classe.
M’al.legra veure que la
vida continua. El comerç de cada dia, les mestresses de casa, els
jubilats, la canalla de l’escola, tot és al seu lloc, tal com ha de
ser. I la primavera que avança cap l’estiu a passes gegantines.
Malgrat la pluja i la humitat ja s’olora l’estiu. M’ho diu una
mestra: els alumnes estan insuportables en aquestes alçades de curs.
També m’ho confirma un pagès de secà: aquest any va ploure per
Sant Pere Regalat ( el 13 de maig), per tant havia de ploure quaranta
dies seguits: fins per Sant Joan.
Aquest any serà de bona
collita – pregunto.
Si plou massa – em
contesta el pagès – El blat s’ajeu i no es pot segar a temps.
Malament- contesto. No
plou mai a gust de tots! I prou que ho digui- em contesta.
El florista, després de
la pluja ha tret a fora el carret de les torretes florides a
l’estil provençal. Fa olor de petúnies. El carro és ple d’alegries
de la casa de tots colors de la gama dels vermells. El saludo, doncs
no feia gaires dies vaig fer una bona comanda per guarnir els
balcons, i em va ajudar a carregar les torretes al cotxe.
La perruquera només té
una clienta, i ja la està pentinant. Actualment s’ha de demanar
hora per a tot. Així no et cal esperar tant, i a ella no se li
acumula la feina ni els nervis. El director de la sucursal de la
Caixa, ja surt a esmorzar. Ho farà a la croissanteria de la
cantonada, on també repassarà les notícies principals del diari.
El terra és moll de la pluja i s’ha d’anar amb cura de no relliscar.
Només faltaria caure, o potser fer riure ara que hi ha gent a la
parada de l’autobús que estan mirant en la meva direcció. Em paro
al pas de vianants, i veig un cotxe dels mossos que passa, i un dels
mossos se’m queda mirant. Són joves, penso. Vet aquí un quadre de
barri complert.
Recordo que quan els meus
fills eren petits tenien un llibre on sortia un dibuix a pàgina
doble de la plaça d’una ciutat: hi havia tota mena de botigues (
forn, floristeria, supermercat, verduleria…); d’oficis ( fuster,
sabater…) i una mostra de varis tipus de cotxes: policia, bombers,
ambulància. I nens petits agafats de la mà de les seves mares. Un
quadre de quotidianitat, una estampa d’equilibri, del què és una
ciutat i el que ens cal per viure. No sé perquè no m’havia fixat
mai tant en el barri: Per manca de temps? Per manca de interès?
Potser és que feia dues coses alhora: passejar pel barri i pensar en
una altra cosa diferent.
