Una tarda al Carib.
L’any passat una companya de feina va passar quinze dies en un hotel del Carib. Remarco que va ser en un hotel del Carib, i no pas en un indret del Carib, perquè no va sortir de l’hotel perquè, segons ella era perillós i els ho van desaconsellar. Això sí: un dia els van posar en un autobús, i van fer una excursió fora del recinte tancat del complex turístic.
És curiós, perquè al mateix complex tot eren gent d’ aquí del país, fins i tot hi va trobar gent de la mateixa Empresa. Ella, la Imma, es va excusar dient que les vacances li havien sortit més barates que a Salou, en un hotel de quatre estrelles, on el menjar i la beguda eren il·limitades i compreses dins el pack.
Bé, anècdota que ara recordo perquè en la descripció del Carib ( que li vaig treure a la Imma amb pinces), l’aigua del mar no sabia de quina tonalitat era, però de la piscina de l’hotel sí que me’n va parlar i força.
Tot això em va a la memòria, perquè ahir a la tarda vaig passar una tarda al Carib. Tot segons la descripció que em va fer l’Imma l’any passat. Em van convidar a la piscina d’una Urbanització prop de casa, i no m’ho vaig pensar gens: allà hi vaig anar a les sis de la tarda, l’hora
acordada. La veritat és que allò semblava un hotel de cinc-o-sis estrelles: l’aigua turquesa, la piscina netíssima, unes hamaques i tumbones, uns bancs de fusta al voltant de l’aigua i l’aroma de tota mena de vegetació boscana: ginesta, espígol florit, gessamins, roses i l’olor de bosc. Sota unes palmeres l’ombra donava un respir i oferia un refugi a la calor.
La mestressa es va excusar, perquè en el moment menys adequat va haver de sortir a fer un encàrrec. O sigui que em va deixar sola a la piscina d’aigües turqueses un parell d’hores. Jo portava un llibre, em va oferir una beguda fresca i allà em vaig quedar tota sola vigilant aquell petit
Carib.
Ara que tinc temps, i que em prenc tota experiència com a única i inoblidable, per a gaudir i per a valorar, em va semblar que ja havia estat al Carib. Vaig tancar els ulls i em vaig imaginar un viatge en un jet privat cap a un hotelet d’una illa caribenya. De cop ja era allà, a l’hotelet, on havia fet tancar per a mi sola, un cambrer m’havia portat una beguda i seguidament l’havia acomiadat. Allà m’hi estaria fins que em cansés de prendre el sol, de banyar-me a la piscina, de llegir i de prendre l’aire sota la palmera. Just agafaria altre cop el jet, i me’n tornaria cap a casa a dormir al meu llit…
