Vaig llegir ahir a La Vanguardia una columna de debat signada per en Claudi Mans, catedràtic d’Enginyeria Química a la UB. Ja havia llegit alguna cosa més d’aquest científic, precisament també a La Vanguardia, i m’havia agradat la manera d’exposar els temes d’una manera científica i realista, de tocar de peus a terra i dir […]
Vaig llegir ahir a La Vanguardia una columna de debat signada per en Claudi Mans, catedràtic d’Enginyeria Química a la UB. Ja havia llegit alguna cosa més d’aquest científic, precisament també a La Vanguardia, i m’havia agradat la manera d’exposar els temes d’una manera científica i realista, de tocar de peus a terra i dir […]
Vaig llegir ahir a La Vanguardia una columna de debat signada per en Claudi Mans, catedràtic d’Enginyeria Química a la UB. Ja havia llegit alguna cosa més d’aquest científic, precisament també a La Vanguardia, i m’havia agradat la manera d’exposar els temes d’una manera científica i realista, de tocar de peus a terra i dir […]
Vaig llegir ahir a La Vanguardia una columna de debat signada per en Claudi Mans, catedràtic d’Enginyeria Química a la UB. Ja havia llegit alguna cosa més d’aquest científic, precisament també a La Vanguardia, i m’havia agradat la manera d’exposar els temes d’una manera científica i realista, de tocar de peus a terra i dir […]
Vaig llegir ahir a La Vanguardia una columna de debat signada per en Claudi Mans, catedràtic d’Enginyeria Química a la UB. Ja havia llegit alguna cosa més d’aquest científic, precisament també a La Vanguardia, i m’havia agradat la manera d’exposar els temes d’una manera científica i realista, de tocar de peus a terra i dir […]
Quan era una nena i anava a l’escola, aquest mes de juliol era el mes de les festes. En aquella època es cel.lebrava més el sant que l’aniversari. El sant era un dia públic, que tothom se’n podia assabentar, i en canvi l’aniversari es feia a casa, amb els propers, i restava una mica en […]
Quan era una nena i anava a l’escola, aquest mes de juliol era el mes de les festes. En aquella època es cel.lebrava més el sant que l’aniversari. El sant era un dia públic, que tothom se’n podia assabentar, i en canvi l’aniversari es feia a casa, amb els propers, i restava una mica en […]
Era la mare qui tenia cura del jardí, i quan ella estava entre nosaltres el jardí era un lloc important i de reunions familiars. Era ella qui plantava les cabesses de narcís al final de l’hivern, perquè floríssin al principi de la primavera. Era ella qui adreçava amb canyes la carolina, perquè les seves flors […]
Quan era adolescent era incapaç de veure’m guapa, solament passable, i també de veure guapes a les meves amigues, i en general la gent que m’envoltava. Sempre hi veia alguna pega, algun defecte o imperfecció. Ara em passa tot el contrari, i sense voler-ho trobo totes les adolescents precioses, encantadores la majoria, plenes de salut […]
El cap de setmana passat la meva amiga de la infància, la Ana M. ( veieu a persones importants, com n’és d’important!), va fer una estada al poble. Van ser dos dies intensos, tot i el maldecoll que vaig agafar i que em va impedir estar al cent per cent. L’ Anamaria va passar els […]
