Sobre el 7è Art i d’altres
Sempre m’ha agradat el cinema, m’emociona, em distreu, em fa pensar i sempre s’apren alguna cosa. El ritual comença per triar la pel.licula, basant-me en l’argument, els actors, la novetat , la nacionalitat, i sobretot les crítiques prèvies. Un cop els llums s’apaguen a la sala, em poso el més còmode possible i em submergeixo dins la pantalla, com si jo fos un personatge més. Hi ha pel.licules de les que voldria fugir per asfixiants, d’altres que em curen el mal humor, i d’altres que em fan plorar ( encara que no m’agrada gens que la gent em vegi amb els ulls humits, un cop els llums s’encenen…)
Però el problema és que a la meva parella no li agrada el cinema! Tot i que trio amb cura les verdaderes obres d’art que cal anar a veure, ell no considera que el cinema sigui un art. En tot cas-diu ell- el futbol també és un art. A ell li encanta el futbol, i clar, diumenge sí, diumenge no ,al camp a seguir la lliga de 1a divisió.
A mi el futbol m’avorreix molt. No hi entenc gaire, encara que hi poso voluntat però se’m passa el fora de joc, la falta, aquella agressió que tothom ha vist… i faig massa preguntes tontes-diu ell. O sigui que al futbol jo no hi vaig gaire ( ell tampoc vol que hi vagi a perdre el temps…) El cas és que l’altre dia discutíem sobre els Arts, que al cinema li pertoca el 7è.
-Doncs al futbol el 8è!- va dir ell.
Si home- vaig ironitzar jo, -doncs i al bàsquet, el tenis, el hoquei?
– Doncs el 9è, 10è i 11è respectivament!- va haver de contestar ell. Jo no hi estic d’acord, i així li vaig dir.Que per honrar com a obra d’art una cosa, ho ha de fer una autoritat en el tema, i que ell no ho era! Aqui sí que em vaig passar, perquè es va posar seriós de cop, i va dir que ja que el cinema no li agradava i el futbol sí, ell qualificava les matèries segons el mèrit, i que els actors podien repetir les escenes tantes vegades com fes falta, i els esportistes no, que se la jugaven cada moment. Total que el tema va quedar inconclòs, i em falten raons per poder-lo convèncer, encara que de poc em servirà, perquè si una cosa no ve de cara, sempre hi trobarà pegues…
Què en penseu ? Necessito arguments abans no estrenin " El perfum"!
[@more@]
3 setembre 2006 @ 11:57
Hola Angelina, els homes no són el meu punt fort però la meva opinió és que amb ells no es necessiten arguments sinó molt d’amor per acceptar-los tal com són. Felicitats pel bloc, et seguiré.
6 setembre 2006 @ 12:38
Sento que no puguis compartir aquesta il-lusió amb la teva parella. I ho sento perquè jo sóc dels que tinc la sort de poder gaudir-ne setmana rere setmana.
Cada divendres, al sortir de la feina, quedem a les portes d’alguna sala, normalment les dels cinemes Renoir, Verdi o Icària, i amb això ja pots suposar quins són els nostres gustos, i gaudim de les històries que ens expliquen des de la pantalla. És una mena de ritual que hem adquirit amb el pas dels anys i del que ens sentim molt feliços.
La última pel-lícula ha estat «El intruso», una producció independent britànica, que sota les formes d’un thriller, ens mostra una història farcida d’interessants matissos.
8 setembre 2006 @ 1:06
Em sembla que caldria que la teva parella entengués que el cinema no són només actors. Els actors són les fulles que es veuen de l’arbre de la pel·lícula, però que és igual d’important la feina que s’ha realitzat des de l’escriptura del guió, la construcció de decorats, el maquillatge, la banda sonora, la direcció… I potser si que un actor pot repetir una escena moltes vegades pràcticament igual, però si es rodés dues vegades la mateixa pel·lícula, els resultats serien diferents degut al pilot d’elements que hi intervenen a part dels actors.
El cinema al capdavall és una forma de transmetre sentiments, igual que la novel·la o la música, altres arts. Els sentiments que hi ha al voltant del futbol se’ls crea cadascú, la pilota en moviment no despren felicitat ni tristesa.
No abandonis el teu entreteniment. Em sembla molt més constructiu que el futbol 😉
I ànims amb el nou blog!
11 setembre 2006 @ 3:10
No arribo a entendre com a algú no li pot agradar el cinema… és ben bé que hi ha d’haver tot en la vinya del Senyor.
Jo no sóc d’anar a veure el futbol a l’estadi cada quinze dies, però algun partit del Barça ja me l’empasso, i més ara que passem per una etapa daurada.
Si li va el divertiment potser li escaigui això mateix quan és l’hora d’anar al cine… pots provar de portar-lo a veure pel.lícules que simplement distreguin, vejam què passa…
Fa pinta de que és complicat de lligar tot plegat… en fi, bona sort!