El pes de la informació
He descobert aquest estiu això dels blogs. Ho vaig veure en una revista, i vaig començar a xafardejar en alguns.La veritat és que al principi, alguns blogs en castellà i anglès, més aviat em van desanimar. Uns per massa específics, massa " frikis", i d’altres, per la seva vulgaritat en el fons i les formes. Vaig pensar que alguna cosa en català hi havia d’existir, i vaig aterrar al blocat. Us haig de dir que he estat viatjant per moltes pàgines, i he quedat impressionada. Per la qualitat dels escrits, la originalitat de les idees, la quotidianitat dels comentaris, les expressions ben formulades, en fi per tot. No hi ha paraulotes, hi ha respecte, la gent és ordenada, constant en general, s’escriu bé el català ( penso que hi ha molt jovent estudiant), i n’estic encantada de conectar-m’hi cada dia una mitja horeta. Un temps que em dona satisfacció, igual com m’ho dona la lectura d’un llibre, d’un bon programa de televisió, el llegir un diari o una revista. Una activitat que és ecològica, barata, no produeix residus, no engreixa i no s’hi perd el temps. Si sabéssiu la quantitat de paper que se’ns acumula a casa per reciclar de tants diaris! I la quantitat de diners que ens hem gastat en llibres que només es llegeixen un cop! Penso que un blog ni ocupa ni pesa. La gent es comunica d’una manera increïble, es fan amics, s’elimina aquella tensió de poder dir el que a una li passa pel cap, sense censures ni fre. Una manera com una altre de" perdre ", "passar"," dedicar" o "esmerçar" el temps. Avui dia caldria definir cada un d’aquests conceptes. Quedo meravellada de com alguns blocaires s’ho treballen amb fotografies, amb enllaços, amb informacions privilegiades, i sobretot constància. Efectivament, entrar al blog pot causar " adicció". Encara tinc pendent de saber com funcionen algunes eines del blog, i no m’atreveixo a preguntar-ho als meus fills, que de segur ho sabríen, però hauria de confessar que Tinc el cap als Núvols.
[@more@]
6 setembre 2006 @ 21:30
Ja ho crec que enganxa!!! Cada matí, quan arribo a la feina, el primer que faig és veure quines novetats expliquen els meus amics del bloc. Ho he de fer de pressa, i sovint al migdia o al vespre, al arribar a casa, m’hi torno a posar per donar-hi una nova repassada.
Ja pots veure que m’he convertit en un fidel seguidor de les teves paraules escrites. Abans en dèiem «fan» d’això.
7 setembre 2006 @ 23:45
benvinguda a tu també. jo també vaig descobrir els blogs aquest estiu i la veritat és que m’hi vaig acabar enganxant. ara he començat el meu nou blog i espero continuar escrivint sempre.
aixi que, fins aviat!
11 setembre 2006 @ 3:04
Mitja hora només?? Jo m’hi passo més temps, enganxa força.