Word Trade Center
He anat a veure la pel.licula aquesta tarda. No hi havia molta gent al cinema. Penso que passarà sense pena ni glòria. Es un producte de la indústria cinematogràfica americana. Tal com s’expliquen les històries a occident, i especialment els americans. Plantejament que tots coneixem, nus que voldríem fos més desenvolupat i un desenllaç previsible.
Qui ha vist les pel.licules catastrofistes americanes més recents, ja les ha vistes totes. El que passa és que s’ha donat molt de ressò. No oblidem que parla d’uns fets recents que passaran a la història del segle XXI, i que a més han passat als Estats Units, a la ciutat més coneguda del món: la capital d’occident. Es la pel.licula catastrofista per excel.lència basada en fets reals. I dirigida per un director de pes com l’Oliver Stone, tot i que els actors no son gaire coneguts, excepte Nicolas Cage en el paper del sergent de policia protagonista.
Bé, jo la havia d’anar a veure, per raons emocionals. Jo havia estat a les Torres Bessones, havía pujat l’ascensor de 122 pisos (si malament no recordo, i em va agafar mal d’alçada a la oïda), i vaig fer fotos magnífiques des de allà dalt. Una companya de treball em va dir emocionada al mirar per les finestres:-Només per veure aquestes vistes ja valia la pena el viatge.- Allà baix es veien les taulades dels edificis veins, i allà lluny la estàtua de la llibertat il.luminada.
Uns mesos més tard vaig presenciar les runes dels dos edificis, darrera una cua interminable de gent, que silenciosos guaitavem des de un pòdium les obres de desenrunament. Ara en aquell solar enreixat, s’exposen els nous projectes per la zona: la nova estació de metro, que ja funciona, i un edifici alt i singular que encara no han determinat com l’anomenaran.
De fet, sabem la manera de pensar dels americans: el món es divideix en dos: americans i aliens ( que som la resta del món), tal com ens anomenen en el control dels seus aeroports.
[@more@]
