La mirada dels fotògrafs
No hi ha dubte que la fotografia és un art. El fotògraf professional mira la realitat, enquadra la imatge, i amb art i tècnica ens transmet un missatge. Aquest missatge pot ser un sentiment, una reflexió o una vibració. Però la fotografia com a obra d’art no ens deixa indiferents.
Durant temps vaig guardar el suplement de viatges turístics de la revista dominical del Periòdico. M’encandilaven les fotografies de destins turístics, però especialment les fotos del Paco Elvira, fotos que encara conservo. He seguit la trajectòria d’alguns fotògrafs professionals de renom, i d’altres menys coneguts però singulars.
Conservo fotos del Nelson Souto, del Jordi Bastart de la Ana Portnoy, però sobretot del Paco Elvira. Quina fascinació em produïa l’anàlisi d’una foto ben enquadrada, amb colors equilibrats i sobretot el missatge que jo rebia.
Ara a la era digital, ens és més fàcil fer fotografies amb resultats previsibles, i comunicar-nos a través d’elles per Internet, amb amics. La imatge son més de mil paraules, son missatges de sensacions que sovint no ens deixen indiferents. Amb la facilitat d’avui dia, de vegades volem transmetre els nostres sentiments amb una foto, i al veure el resultat, no és el que preteniem; altres vegades, de preses inconscients en traiem verdaderes obres d’art que ens acompanyen al taulell de l’ordinador la resta de l’any.
Em ve a la memòria com el Clint Eastwood treballava en les seves fotografies als Ponts de Madison County. Realment les fotos del National Geographic, al que vam estar subscrits uns anys, m’impressionaven de tal manera que feien de la realitat un verdader somni, un desig, una altra manera de veure el món.
Alguna vegada, paissatges cotidians dels entorns del meu poble, amb els ulls dels fotògrafs professionals, en feien un espai idíl.lic que mai havíem sentit. Hi havia art en l’enfoc.
Al meu poble, vaig fer per encàrrec d’una amiga que hi vivia, unes fotografies d’un barri vell que va ser enderrocat per tal de fer-hi passar una Ronda. Vaig rumiar què volia dir: pedres velles, edificis en runes, horts antics, pedres, vidres trencats, antigues fàbriques, canyissars, curs d’aigua, degradació, pintades, brutícia, encant de lo antic, el temps que passa, teranyines…; vaig triar la millor hora d’il.luminació i vaig fer les fotos.
El meu equip no és de professional, les fotos son planes i estàtiques, encara que clares. Ara construida la Ronda el que sí que tenen és un relatiu valor històric més que no pas artístic.
[@more@]
5 agost 2008 @ 18:26
Hola Angelina,
Navegant per la xarxa he trobat el teu escrit. Sempre es un gran plaer trobar-ne algú al que l’hi agraden les teves fotografies. Si vols veure mes(he començat una mena de diari professional) les trobaràs a http://www.pacoelvirafoto.blogspot.com.
I, per cert, un blog estupend i molt literari.
Salutacions cordials
Paco Elvira
27 agost 2008 @ 23:52
Realment que petit que es fa el mon amb Internet.»Small world» com diuen els anglesos.