De emocions i sentiments
Ei, ja tornem al bloc.cat, després de la frustració de veure que no hi podía entrar a afegir missatges des de fa molts dies. He vist al fòrum que era un problema general. I fins ara no ho han solucionat ( no he fet res per arreglar-ho, ha vingut des de administració). Ha estat una emoció poder-me comunicar altre cop amb vosaltres, blocaires del ciberespai català.
Repassant un llibre de psicologia, tot i que no en sóc gens experta, m’he plantejat unes preguntes. Quina seria la definició i el verdader sentit dels termes emocions i sentiments.
Sembla que les emocions són la manera com percivim a través dels sentits la realitat exterior cap endins nostre.
I els sentiments la manera com processem aquesta informació, i la expressem de nosaltres enfora.
És a dir: davant d’una realitat, els sentits la perceven d’una manera diferent en cadascú, ens provoquen o no una emoció, també especial en cada un de nosaltres, i posteriorment ho expressem amb sentiments depenent a més d’altres factors ( personalitat, caràcter, intelect, educació, realitat social…).
Jo ho tradueixo a la vida real de la seguent manera: Si ens quedem a casa sols, passius, tancats i a la nostra, no veurem res de nou. No tindrem emocions noves de la vida oberta. I potser els nostres sentiments seran apagats, sense significació, com un encefalograma pla.
Les emocions, per altra banda, tenen signe: ens poden semblar positives i agradables, o negatives i frapans. Tenen grau d’ intensitat: oscil.lacions amples, o discretes. Poden tenir moralitat: lícites o morboses. Però totes les emocions son temporals d’una duració més o menys important.
Els sentiments el.laboren el nostre tarannà. Ens fan persones sensibles o dures; extrovertides o tímides, pacífiques o lluitadores; vanguardistes o conservadores. Tot depen del què hem viscut a la vida, i com ho hem entès. És com quan vas a veure una pel.lícula amb altra gent, i cadascú surt amb una emoció diferent: plorosa, pensativa, indiferent o la sensació de què t’han près el pèl dues hores.
Hi ha gent que s’emociona excessivament amb una obra d’art ( la síndrome d’Stendhal?), hi ha qui els enamoraments temporals li provoquen unes emocions a les que no vol prescindir. Hi ha qui es fa addicte a certes emocions ( el joc, els esports de risc, el morbo del “ Diario de Patricia”, el triomf en el treball…)
Penso en la pintada que he llegit aquesta tarda en un parc, en lletres grans, fruit d’uns filòsofs de carrer de matinades: Carpe Diem. Aprofitem el moment, deien els antics.
I jo afegeixo, afinem tots els sentits, per percebre de la realitat les emocions més elevades. Deixem-nos portar per les vibracions que les emocions ens provoquin. Son temporals, encara que siguin de frustració. Els sentiments que solen expressar, podríen ser molt, molt poètics.
[@more@]
