El cap als núvols

Aquests dies vaig tenir una gran emoció quan em van donar el premi de cuina setmanal del superxef de la solució de Catalunya Ràdio. Volíen un plat senzill, barat, fàcil de fer i ràpid i nutritiu. Tot això ho té la meva recepta.

No és que sigui una gran cuinera, tal com vaig expressar, però de vegades m'hi fixo, i el plat em queda bé. Per tant, dedico aquest post a la cuina, la imaginació i la transformació d'un plat que em queda realment bé.

Preneu nota per "La meva crema de carbassó de festa".

Ingredients per a 4 persones:

4 carbassons

1 ceba petita

1 patata mitjana

Brou de pollastre, o dues pastilles d'Avecrem

Oli d'oliva, pebre blanc

Un pot de 125 ml de crema de llet, o llet sencera

2 formatgets tipus caserio

1 tall de pernil serrà talladet en juliana

Preparació:

En una olla es posa l'oli d'oliva i quan és calent s'hi afegeix la verdura neta, pelada i tallada en dauets. Es deixa ofegar per uns minuts, remenant de tant en tant, fins que està ben tova. La qualitat de l'oli d'oliva, i el procés d'ofegat condicionen el resultat final del plat. S'afegeix el brou de pollastre ( dos cullerons per persona), i es deixa coure amb la olla tapada a foc lent.

Quan és ben cuit es passa per la batedora que quedi ben fi.S'afegeix la crema de llet, o la llet i els formatgets i el pebre i es continua batent. Ha de quedar una crema ben fina. S'acompanya per sobre amb una juliana de pernil salat passat per la paella, que és el que li dona el toc cruixent.

Es pot servir calent i recomfortant a l'hivern, o fresquet de la nevera a l'estiu. Aquesta és la " meva recepta de festa de la crema de carbassó"

Per diari, prescindeixo del pernil, llavors en dic " la meva recepta de la crema de carbassó".

Si hi ha a qui no li agradi el formatge, que sembla estrany, però n'hi ha, doncs no se li posa, i és "la crema de carbassó". Si patiu de colesterol, poseu-hi llet descremada, i si teniu intol.lerància a la llet, doncs no n'hi poseu gens, i llavors  tindrem " un puré de carbassó".

Si ens trobem a final de setmana i ja no queden carbassons a la nevera, podem seguir la recepta i tindrem un " puré lleuger de patata"

Si per mala sort no queda ni una patata al rebost, doncs tindrem " una sopa lleugera de ceba".

Si ni una ceba tenim doncs amb el brou o amb la pastilla " Un consomé lleuger " farem. 

Si per mala sort ja no queda ni oli,  ni pebre, ni sal doncs què hi farem " un glop d'aigua pura", que menys és res.

En aquest punt em recordo d'un conte infantil que és la història inversa a la que us acabo de receptar.

Un foraster arriba a un poble, sense res, i proclama que sap fer una deliciosa sopa de pedres.

Els veïns, incrèduls, li porten una perola, aigua i pedres, i ell al mig de la plaça fa un foc i fa bullir la perola. Un cop és calenta la tasta i exclama que està molt bona la sopa de pedres, però que hi falta una mica de sal. Una veïna l'hi porta, i el foraster diu que ha millorat molt, però que encara ho faria més amb un nap i una pastanaga. A continuació va demanant ara unes aletes de pollastre, ara un ós de pernil, unes verduretes, arròs, llentíes, pasta… fins que finalment la tasta i tot satisfet exclama: Ara sí que ha quedat bona la meva sopa de pedres!

Doncs aixó: entre tots ho farem tot. I bon profit si ho proveu ( la meva recepta de festa de la crema de carbassó, vull dir). 

[@more@]

Tweet