Viure a la Mediterrània.
Treballar a Nova York era un dels somnis vitals que vaig poder realitzar. Això li dec al meu anterior cap ( una cosa bona que li agrairé eternament)
El primer cop que hi vaig anar, em va surpendre una conversa que vaig tenir amb una novaiorquesa que treballava a la mateixa empresa. Al dir-li que venia de Barcelona ( tots els catalans som de Barcelona quan viatgem), la Berta em va confessar que la seva gran il.lusió era precisament viatjar a Barcelona. Que era un destí mític, i un viatge quasi impossible.
Entenc la devoció dels americans per la cultura del mediterrà. Penso que el delit els ve per les pel.lícules que han vist. El mateix que em passava a mi amb les pel.lícules ambientades a N.Y.
En aquells dies vam ser invitats a dinar i sopar en diferents ambients americans. Des dels dinars ràpids en la mateixa Empresa ( encarregant el dinar a un xinès, un mexicà o un italià), als més exòtics restaurants de tots els indrets imaginables del món. També ens van fer l’honor de convidar-nos a les seves llars, ambients molt familiars, i amb àpats totalment americans. Sincerament, preferia la autenticitat del país, que no pas un apropament a la meva pròpia cultura.
Un col.lega americà, d’origen italià, va tenir el detall de convidar-nos a casa seva, on la seva esposa Isabella ens va obsequiar amb la vetllada perfecte.Va ser un sopar amb ingredients americans, però amb el toc i l’encant de la seva pàtria natal. La taula era parada a l’estil de la tardor, estovalles de cotó americà color ocre, carabasses decoratives con a camí de taula, espelmes i llantions arreu. L’àpat acuradíssim i de qualitat acompanyat d’ un Chardonnais de Califòrnia, un puré anomenat polenta, i després dels postres un vi dolç i delicat del Canadà ( l’ice-wine ). I sobretot la animada sobretaula, en un ambient cordial i familiar on parlàvem mig italià-mig castellà-mig anglès i català.
El que ells valoren de les nostres contrades és en primer lloc el clima. La temperatura fa que la gent tinguem vida al carrer. Sortim i ens rel.lacionem més, i això fa ambient. El clima propicia una agricultura especial i rica, i de tot plegat resulta una gastronomia agradable, saludable i per compartir. Un altre valor és la història, els monuments, els museus i el paisatge. Un company valorava que aqui la gent no porta armes, per tant és un lloc segur la canalla . Tot plegat ens fa tenir un tarannà que ells troben encantador.
Tot això ho saben gràcies al cinema.” Bajo el sol de la Toscana” ens presentava a una americana que deixa el seu país per anar a viure en una villa italiana. “ En un lugar de la Toscana” un escriptor fa el mateix. I d’altres pel estil, ambientades al sud d’Itàlia, a les illes, al sud de França, i també al nostre país .
El cinema retrata la Mediterrània amb paisatges idílics, Poblets plens d’encant, esglésies romàniques, vinyes , camps d’ametllers i d’oliveres i sobretot gent sociable i amable.
Així com molts de nosaltres coneixem el món a través del cinema americà, ells somnien amb la nostra realitat i el nostre estil de vida.
Potser el secret ( i la sort) és poder viatjar per tot arreu, i poder tornar a Viure a la Mediterrània.
[@more@]
