Veritats incòmodes
He vist la pel.licula d’Al Gore. Reconec que en tenia ganes des que va venir a Barcelona a promocionar-la. Me’n alegro que li haguéssin donat l’Òscar.
Em sembla un documental molt didàctic en que un polític a més de fer demagògia del seu programa toca un tema molt delicat pels Estats Units. Dic que és molt incòmode pel seu país, per ser el primer país consumista del món, el que emet més gasos a l’atmosfera, i que per postres no ha signat el Protocol de Kiotto en el tema mediambiental.
La pel.licula, que molts haureu vist recentment, esta molt ben documentada, i basada en les conferències que ha fet Gore arreu del món sobre el canvi climàtic. Hi ha investigació de base, impressionants fotos i vídeos, inquietants prediccions, i ens prediu un futur catastròfic si les estadístiques continuen el camí traçat fins ara.
El que més m’ha agradat ha estat el final, en que el mateix Gore dona una sèrie de consells pràctic per tal de frenar l’escalfament global, i que podem aplicar en la nostra vida diària. Tots els consells es basen en consumir i utilitzar aparells energètics de baix consum, o provinents d’energies renovables. I que només amb aquestes decisions domèstiques frenarem la tendència a abocar-nos al desastre planetari.
M’ha frapat, que parlés de detalls personals de la seva vida: el drama de la mort de la seva germana de càncer de pulmó, per ser fumadora de tabac que el seu propi pare cultivava.
I finalment he trobat molt ecològic i sentimental les frases al final de la pel.licula que es barregen amb els títols de crèdit ( crèdits als que jo en sóc addicta).Entre elles hi ha que la gent aconsellem la peli als amics, que escrivim als diaris i que posem el nostre granet de sorra en la causa.És el que estic fent. I ens remarquen una pàgina web que continua amb el tema: www.climatecrisis.net.
Però vet aquí la meva opinió un cop he reflexionat amb el tema.
Sovint la gent disposem de massa informació sobre un tema concret. I un cop haver escoltat tothom, i amb la nostra poca formació en el tema ens fa arribar a conclusions distorsionades.
Recordo alguna de les meves amigues, preocupada per la línea que pensa i afirma sense dubte que el pa engreixa i la fruita no; que la gimàstica aprima, i el pitjor de tot: que amb productes de farmàcia veurà els efectes en uns pocs dies. Estan preocupades pel tema: tenen molta informació però poca formació. La solució per aprimar-se seria més aviat portar una vida més activa, moure’s, i tenir una alimentació més adequada i saludable. Sense abocar-se a consumir més!
Jo mateixa, confessaré que durant molts anys era partidària de la energia nuclear. Tot i ser sòcia des de fa molts anys de Greenpeace, defensava aquesta energia per ser neta i d’alt rendiment. Lamentablement, he hagut de canviar d’opinió.Penso ara que encara que el factor científic-tècnic estigui molt resolt, el factor polític-sociològic no ho està, i aquest tipus d’energia és un perill social. És un perill el disseny, el control i la gestió de residus.Perquè tot ho controlen els polítics.
L’Al Gore deliberadament ens amaga un fet: que tot el problema de l’escalfament global prové del desmesurat consumisme del món occidental. La població mundial ha crescut exponencial-ment en els darrers cinquanta anys, i cada dia més els països desenvolupats generen més consum i més residus, més fàbriques i més contaminació.I a tot aquest elevat consum s’hi afegeixen ara els països asiàtics com a fabricants de consumibles, de residus perillosos, i de emissions de CO2.
I ell, com a resposta diplomàtica nomes proposa canviar de productes de consum per comptes de canviar els hàbits consumistes. Però, és clar, aquesta és una veritat verdadera-ment incòmoda per tots nosaltres, consumistes compulsius.
[@more@]
