Quin sarau a la Feria de Abril
Ahir nit vam anar a parar a la Feria d’Abril. L’any passat vam anar-hi al recinte del Fórum, i jo en vaig sortir impressionada.
Vam voler entrar en una caseta per viure i compartir l’ambient. Vam triar-ne una que no fós de cap partir polític, i ens vam decidir per la anomenada els Caballos de Jerez.Amb uns finos i unes tapes de camarons ens vam asseure en una taula davant l’entarimat. Érem la meva parella i jo i es veia de lluny que érem fora del nostre ambient perquè tothom hi anava en colles grans o en famílies al complet.
A mi se’m donen bé les sardanes, res més, però la veritat, al.lucinava de la manera que la gent sortia al tablao a ballar sevillanes. La música era fortíssima en tot el recinte, es confonia de caseta en caseta, i era impossible mantenir una conversa coherent, així que vaig decidir observar i treure’n conclusions d’estar per casa.
Aquelles dones, vestides algunes amb vestit de volants, i totes amb alguna flor als cabells, no tenien vergonya a sortir a ballar de dues en dues i arrencar-se amb una sevillana quan sonava la música tipus Maria del Monte. Com que no hi entenc, penso que ho feien molt bé, amb força art, tot i que el físic d’aquelles senyores que vaig veure s’allunyava molt del de una bailaora professional. Els sobraven quilos, cul, pit i panxa, però s’ho passaven d’allò més bé, i jo les hi tenia una certa enveja. Ja m’agradaria a mi ballar tant bé com elles les sevillanes! De fet no ho he intentat mai, s’hauria de posar de moda, com el country o la dansa del ventre. Per altra banda, no sé si podria practicar, i no crec que trobés ningú que em fes de comparsa. Altra cosa era que pocs homes vaig veure ballar en tot el recinte. Sembla que la dansa és cosa de dones i nenes decidides i marxoses.
En la taula del costat hi havia dues jovenetes japoneses, abillades amb un elegant vestit de sevillana, ben maquillades i un clavell al monyo. Al sonar la seva cançò van sortir a ballar amb una tècnica impecable, a un sol pas, ben coordinades.Semblava que havíen anat a una acadèmia, i havíen aprés bé la lliçò.
Però haig de dir que res a veure amb les senyores del país, que ballaven al seu aire, descompassades,però amb una alegria i un salero que aquelles elegants però soses orientals no van saber de cap manera interpretar. Aquest sentiment, aquest arte, s’ha de portar endins. Quina enveja!
[@more@]
