El cap als núvols

Avui és el dia en que s’em demana la opinió sobre la constitució del meu Ajuntament. La papereta només reflexa una tria final: un partit, un grup de gent, que tenen la meva confiança. El procés de sel.lecció en aquest tema és molt important, i ningú m’el ha preguntat. Per això ho redacto en aquest post.

Sempre he considerat que els nostres governants no son els qui manen, sinó només els qui administren els nostres recursos. Els qui manem som nosaltres. Nosaltres, els ciutadans, els qui votem i els que son votats, som els creadors de recursos. Paguem impostos de resultes del nostre treball i bens, fem una feina social, tenim una història, fem patrimoni, i sobretot tenim unes necessitats i unes il.lusions . Els governants han de tenir en compte que s’els posa a les seves mans la responsabilitat d’administrar els nostres recursos.

El fet de governar és un acte voluntari. Per això es presenten llistes de gent disposada voluntàriament, amb un programa . Els partits tenen línees de pensament, i les llistes d’Ajuntament concreten aquestes línees en un programa d’actuació en aquell municipi.

Els programes electorals han de reflectir com s’administraran els nostres recursos. Què es farà amb els diners dels nostres impostos, com s’interpretaran les necessitats dels veïns, com s’avaluarà la nostra història, com es gestionarà la convivència social, com es promocionarà el nostre treball, com s’aconseguirà el nostre benestar. Els ciutadans tindrem en compte aquests arguments a l’hora d’anar a votar.

Però malauradament, i tothom ho veu,  les curses electorals son unes lluites de poder entre els candidats, entre els primers de cada grup, on els insults i les desqualificacions son sempre presents. Als ciutadans això no ens agrada. I no ens deixem enganyar per la propaganda electoral, on la feina dels dissenyadors i dels assesors d’imatge maquillen la veritat ( Bona feina aquesta de tots els dissenyadors, els felicito, bona feina).

I finalment que les promeses i els projectes del seu programa, es posin en marxa, i que es treballi per fer-ho realitat. No parlem de somnis ni de paraules boniques, sinó de fer la administració dels recursos tal com havíen projectat. Aquesta serà la nostra avaluació.

I si no han estat fidels als seus propis principis, al cap de quatre anys els demanarem comptes i farem una nova tria: la nostra confiança, o el nostre vot de càstig.

De totes les opcions possibles al meu municipi, sempre he votat la mateixa : la que ha governat en les darreres tres llegislatures força bé.

Però aquest cop ha fallat alguna cosa tan elemental en el sistema democràtic com és el diàleg amb els veïns. I no els puc donar el meu suport sense un gest tan elemental i necessari. No vull votar cap altre partit polític, i no vull votar en blanc. Però vull anar a votar a dir alguna cosa. No em queda altre remei que fer un vot nul.

Amb tota la educació, en una carta de quatre línees adreçada al President de la mesa, demano que el meu vot sigui considerat nul, per la manca de diàleg de l’equip de govern amb el nostre barri.

Estic convençuda de que el President m’entendrà i farà el que li demano. Gràcies.

[@more@]

Tweet