No està de moda…
Fa uns dies vaig escoltar les declaracions d’un Imam afincat en una mesquita del nostre país. Afirmava que l’Islam i Occident tenen una percepció diferent sobre les dones. Mentre que Occident considera les dones com a flors que poden ser lliurement admirades pels homes, l’Islam les considera joies. La diferència, segons ell és que les flors es marceixen aviat, i perden el seu atractiu, i les joies conserven el seu valor per sempre. Per aquest motiu, les dones han d’estar protegides de la vista dels homes, no sigui que les volguéssin robar.
A mi aquestes declaracions em van semblar una resposta improvisada i enginyosa a una pregunta directa d’algun periodista. Però reflexionant una mica, es trasveu un tarannà concorrent en les dues cultures.
Tant és si ens consideren flor o joia. Quin dret tenen en considerar-nos objectes? Penso que ni el més modest representant de cap església occidental ( ni oriental), considera avui la dona com un objecte, sinó com una persona. En canvi l’imam pensa erròniament que les dones occidentals volem que sen's consideri el físic únicament. Aquest és un pensament caducat, que avui no està de moda ni dir-ho ni pensar-ho.
I encara m’agradaria saber si les dones musulmanes més creients i més intel.ligents no rebatrien aquesta apreciació. Ningú vol sentir-se objecte de les mirades ni de les catalogacions superficials. Aquella afirmació és políticament incorrecte, i en el nostre mon occidental passada de moda. Encara que les dones ens esforcem a tenir bona apariència, treballem altres virtuts com a persones.
Reflexionant en les declaracions, penso que l’imam volia dir una altra cosa, però no ho va saber transmetre. Potser volia dir que l’Islam valorava més les dones com a persones valuoses que discretament s’han de quedar a casa.Que no tenen necessitat de treballar a fora, perquè se les necessita a casa.Que no cal que es trenquin el cap a pensar de portes enfora, ni en política ni en lleis ni en drets civils. Que no cal que gastin ni en roba, ni perruqueria ni maquillatges perquè la seva bellesa brilla per elles mateixes. No sé si l’Imam volia dir això.
Però penso que unes dones musulmanes que han arribat ara al nostre país de la mà d’un home no els quedarà més remei que quedar-se a casa a fer de joies. Però la vida de les seves filles serà diferent.Seran dones valuoses que pensen, que tenen drets i que podran decidir el futur de la seva pròpia vida. Així ho espero. I poden continuar sent musulmanes en les seves creences, però ciutadanes integrades amb drets iguals com els homes. I sobretot podran decidir si quedar-se a casa a educar amb tranquil·litat els fills o estudiar una carrera, o un ofici i llançar-se a treballar per a donar el millor d’elles mateixes. No sé si se m’explico.
[@more@]
