Elogi de la televisió
Doncs mireu, no és per portar la contrària, però a mi m’encanta mirar la televisió. I dic mirar i no veure, perquè és diferent.
Jo no sóc de les que engega la tele quan arriba a casa, no. Jo engego la ràdio si tinc feina a fer, i faig les dues coses alhora. Però per mirar la tele, exigeix concentració. Jo considero la tele com un electrodomèstic. Un aparell que l’engeges quan el necessites, com la ràdio, l’equip de música, el cotxe, el rentaplats…
Abans, quan jo era petita només hi havia una cadena, i a tot el país cada nit es mirava la mateixa pel.lícula, i escoltava la mateixa versió de notícies, i els programes que ens colaven. Ara pots triar entre les desenes de canals del teu TDT. Pots gravar programes i mirar-te’ls a l’hora que vulguis, pots mirar pel.lícules amb el teu DVD, pots abonar-te a canals temàtics, comprar partits de futbol i pel.lícules. Tens una gran varietat d’opcions i això és meravellós. El què no tinc és temps suficient! Per tant has de saber sel.lecionar la millor opció. I has de ser prou llest per a fer-ho bé.
Qui parla de tele-escombraries? Qui mira els reality shows? Potser qui se’ls mira s’identifica amb aquests programes. Diga’m quins programes mires i et diré com ets…
No està de moda dir que t’agrada la televisió. Doncs jo em miro les pel.lícules, el Ventdelplá, el Polònia, La cuina de l’Isma, Afers exteriors, el telenotícies nit… i de vegades altres programes. Tinc preferència per TV3, i em sé la programació diària de memòria. Però reconec que hi ha bons programes d’altres canals que no em miro tant per falta de temps. Admiro la imaginació dels programadors de “ nou format”, amb sèries novedoses que em fan mirar la nostra societat des d’una òptica antropològica diferent (Efecte mirall, Caçadors de paraules…)
Ah, però el millor per a mi son… els anuncis!
En vint segons t’acaben explicant una història. Cadascú la interpreta diferent, hi ha polèmica, en parlem a la feina, amb els coneguts, encara que no ens recordem què anunciaven. M’agrada la creació d’idees, la imaginació, la sociologia d’anar a peu pla. Em poso a pensar, i en els anuncis hi ha un retrat desenfadat i real de la nostra societat.Hi ha moltes conclusions a extreure, somnis que tots tenim, altres visions de la vida, i també, és clar, una descarada incitació al consumisme per totes aquestes víes, i de la manera més falsa i enganyosa.
Però jo, només hi veig la obra d’art, la idea, la intenció, el missatge, el muntatge, la fotografia, com una pel.lícula micrométrica que pots mirar si t’hi encantes només uns segons.
[@more@]
