Un niu al cirerer
Fa un parell de dies que un colom ha fet el seu niu al cirerer de casa. Em semblava que no era lloc habitual per fer un niu: un indret urbà, fulles caduques de cirerer, prop del balcó de casa, soroll i roba estesa. Però la mare colom fa dies que cova els ous en un niu fet de branquetes i paciència. Jo no ho havia vist mai, i dedueixo que els coloms feien el niu en uns pins de més avall que fa pocs mesos van tallar.
El fet és de per si estrany, i més encara ahir que va caure una gran tempesta amb pedregada a la tarda. El cel es va tapar de cop amb uns núvols fosquíssims, una gran boira es va apoderar de la tarda, i va començar a ploure amb ganes. Llams, trons, vent, boira, goterons , pedra i trossos de fulles dels arbres van omplir les terrasses, i pel carrer semblava que corría una rierada. Tots vam anar a veure l’espectacle per la finestra, com si mai haguéssim vist una tempesta d’estiu en una tarda d’agost. La veritat és que feia una mica de fressa pensar en la gent que podia haver agafat a la serena.
Però el nostre colom ni es va moure del seu niu. Impàvid, seguia covant els ous, com si fos una primera necessitat. L’arbre es movia al compàs del vendaval, però l’ocell estava ben afermat a la cavitat de branquetes, complint la seva obligació. Li van caure pedres de gel a sobre, i no va fer ni un moviment per esquivar-les. De tant en tant canviava de posició, fet que ens feia saber que no era un colom de pelutx.
Aquest matí, en sortint el sol després de l’aiguat, el colom era encara al seu lloc, covant per portar a bon fi els ous de la temporada. Ignoro quants dies s’han de covar els ous, però penso que el dia d’ahir va ser una prova duríssima i definitiva per esbrinar el valor i dedicació de la mare colom.
Ahir i avui,a tota la gent que ha vingut a casa,els he ensenyat el niuet. Penso que la natura més quotidiana, de vegades ens surpren. Sembla que hi ha espectacles que només es poden veure pel canal temàtic de la televisió.
[@more@]
