El somni de Nova York
Aquest estiu serà el primer cop que vaig a Nova York de vacances.Hi vaig acompanyada dels meus fills, que no hi han estat mai. De tant parlar-los-en, de les meves aventuretes de quan hi vaig anar per feina, els ha agafat curiositat.
Nova York és una ciutat que una de dues: o et meravella, o l'odïes, però no et deixa indiferent. Jo penso que el món està dividit en dos: als qui els agrada, i als qui no.
Les meves amigues no m'envegen. Elles prefereixen anar a la Índia, a Egipte, o potser a Praga, a Suïssa, o també a Itàlia. De les de Nova York només jo. Però haig de confessar que jo sempre m'he sentit atreta per aquesta ciutat, desde la adolescència, i m'imaginava voltant per la ciutat i barrejant-me amb la seva gent. Fins que un dia, els meus somnis es van fer realitat, i no hi vaig viatjar per turisme, sinó per feina, que és molt millor. Per treball, parles amb gent autèntica, del país, que no t'atenen com a turista, sinó com a companya professional, però alhora et fan descobrir el què ells valoren de la seva ciutat: et porten a restaurants, et passegen amb el seu cotxe, i alguns t'inviten a casa seva, i ja no es pot demanar més.
Els meus fills son anti-Bush, com molts dels joves i adults d'aquest país, però al final els vaig fer entendre que hi ha la mateixa relació entre Bush-Nova York, com Aznar-Barcelona. És a dir, res a veure, i com que estimem tots Barcelona, es probable que els agradi Nova York. Els he preparat un itinerari turístic per "viure" la ciutat més que per veure-la. Res de tours turístics pagant com a jubilats, i si utilitzant el metro, autobusos i a peu pla. No es perdrem ni la zona zero, ni Chinatown, ni el Central Park ni el Museu d'Història Natural, que a mi em van encantar entre altres coses. Espero que tornin entusiasmats, amb el meu somni de Nova York.
Al físic li aconsello una recreació del Big Bang al Museu d'Història Natural, i al polític el saló de sessions de la O.N.U.
[@more@]
